PRESSUPOST
L’Hiopos Lleida torna amb els grans
Dinou anys després de l'última presència, la ciutat retorna a la millor lliga d'Europa. La permanència, el primer gran repte de l'Hiopos, que arranca avui la seua aventura a Saragossa
La plantilla de l’Hiopos Lleida, il·lusionada amb l’estrena a l’ACB. - ACB PHOTO/GENARO MASSOT
El 15 de maig del 2005 Lleida vivia l’últim partit oficial a la Lliga ACB. Va ser un duel que el llavors Lleida Bàsquet, competint sota el nom Plus Pujol i que havia consumat el descens a la LEB Or feia ja diverses setmanes, va perdre a la pròrroga (103-112) davant de l’Estudiantes, precisament l’equip que fa gairebé quatre mesos l’ara Hiopos Lleida va deixar sense l’anhelada tornada a l’ACB en una Final Four de Madrid històrica, en què el quadre de Gerard Encuentra va aconseguir el segon ascens d’un equip lleidatà a la millor lliga d’Europa. Dinou anys després, Lleida torna a fer-se amb els grans i ho farà amb la il·lusió per bandera, però amb ambició.
Mesos abans d’aconseguir-se la gesta, i veient que l’ascens era una cosa plausible d’acord amb la gran campanya que estava fent l’equip –es va quedar a una victòria del campió–, la directiva ja va començar a aplanar el camí assegurant-se acords econòmics abans fins i tot d’assolir-se l’objectiu. La resposta de les institucions i de les empreses ha estat al nivell de la categoria en la qual jugarà l’equip, així com l’afició, que ha completat els 4.000 abonats que el club es va posar com a objectiu. Tot plegat per fer front a un pressupost rècord per al Força Lleida de 4 milions d’euros, mig milió més del que exigeix com a mínim l’ACB.
Guanyada la batalla als despatxos, l’altra àrdua tasca era confeccionar una plantilla prou competitiva com per lluitar per la permanència, que és el primer gran objectiu de Gerard Encuentra i el seu staff. Per això s’ha envoltat de jugadors que majoritàriament tenen experiència a la categoria o al bàsquet europeu, si bé el primer jugador anunciat per a l’històric projecte no complia cap d’aquestes premisses, al contrari. Va ser Rafa Villar, un dels grans artífexs de l’ascens i que als seus 20 anys acabats de complir té un gran futur al davant. Ell i Kenny Hasbrouck són els únics supervivents de la plantilla de l’ascens.
Després van arribar els altres tres jugadors que completen les places de quotes nacionals, tot ells, com Villar, amb passat al Barça: Oriol Paulí, Pierre Oriola i Michael Caicedo. A més, els tres arriben amb ànsies de reivindicar-se després de no gaudir de minuts als seus anteriors equips. El pivot de Tàrrega torna al cap de deu anys al Força Lleida amb un palmarès inigualable (dos lligues ACB i campió del món amb Espanya, entre altres títols), però amb l’ambició de recuperar el seu joc un cop superada una llarga lesió. També busquen la seua quota de protagonisme Paulí, amb dos anys al Barça sense minuts, i Caicedo, després de dos cessions a Granada i Girona.
La direcció esportiva ha apostat fort per jugadors experimentats i polivalents, com l’ala-pivot finlandès Alexander Madsen (MoraBanc Andorra), l’aler nord-americà Thomas Bropleh (Shizuoka Veltex japonès), que torna dos anys després a l’ACB; l’ala-pivot croat Luka Bozic, MVP de la Lliga Adriàtica les dos últimes campanyes, que arriba cedit pel València i que ha estat el més destacat de la pretemporada, i els nord-americans Dee Bost (base) i Corey Walden (escorta), que la passada campanya van compartir vestidor al Galatasaray i que no ocupen plaça d’extracomunitari al tenir el passaport búlgar i serbi, respectivament, igual que Bropleh, que té la nacionalitat de Libèria.Els dos últims a arribar, ambdós amb un contracte provisional, han estat el pivot nord-americà Derek Cooke i l’ala-pivot eslovè Edo Muric. Tots ells sota el comandament del líder del projecte, un Gerard Encuentra que s’estrena a l’ACB com el tècnic més jove de la Lliga.
Un Barris Nord modernitzat i una afició entregada
L’ascens del Força Lleida a la Lliga ACB ha comportat una sèrie de millores al Barris Nord, una instal·lació que es va construir el 2001 en temps rècord precisament perquè el llavors Lleida Bàsquet, ja desaparegut, va pujar a la màxima categoria. En aquests 23 anys, el recinte amb prou feines ha tingut millores significatives, cosa que ha obligat la Paeria a emprendre-les ara, també a contrarellotge, per complir la normativa ACB.Una de les primeres obres va ser el canvi del parquet, que era el que es va col·locar el 2001, amb un cost de gairebé 200.000 euros, sufragats conjuntament per Paeria i Diputació.
A més, s’ha millorat el sistema d’il·luminació, amb 32 punts de llum nous que incorporen tecnologia led, i s’han canviat les cistelles, els videomarcadors i els marcadors de possessió, la qual cosa ha suposat una altra inversió de 200.000 euros.Pel que fa a l’àmbit social, el club ja ha assolit els 4.000 abonats, la xifra que estava prevista, que dobla la que hi havia la passada temporada, amb la penya Nucli Bordeus com la punta de llança d’una afició entregada, com ja va demostrar a la Final Four de Madrid amb un miler de seguidors en semifinals i prop de 1.500 a la gran final. Al debut d’avui a Saragossa, està previst que hi assisteixin més de 800 aficionats.
