Nova etapa al Cadí, la divuitena temporada consecutiva a l'LF amb un equip renovat i nou entrenador

Si hi ha un club en el qual els cicles són efímers aquest és sens dubte el Sedis Bàsquet, que any rere any s’ha de reinventar per seguir competint a la Lliga Femenina. Ja van 22 temporades les que el Cadí la Seu milita a la màxima categoria del bàsquet femení espanyol, les 18 últimes de forma consecutiva, unes xifres que només supera un dels grans, el Perfumerías Avenida, ningú més, la qual cosa deixa ben clar el rotund èxit que això suposa per a una entitat que maneja, de llarg, un dels pressupostos més baixos de la categoria.

Després de diverses temporades en què va aconseguir mantenir un important nombre de jugadores, que va coincidir amb la millor època esportiva de l’entitat, amb participacions en la Copa de la Reina, EuroCup i play-off, l’anterior ja va haver de tornar a èpoques pretèrites renovant gairebé la totalitat de la plantilla, no per voluntat, sinó per obligació, ja que el caixet de les jugadores s’havia revaloritzat tant que el pressupost no donava per retenir-les. És el que va passar la campanya passada i el que s’ha repetit en aquesta, amb l’agreujant que va haver de buscar relleu a la banqueta al cap de pocs dies d’haver començat la pretemporada, després que Fabián Téllez, que ja estava treballant, acceptés una oferta per entrenar a l’NCAA americana.

Amb un equip pràcticament nou –només continuen les capitanes Júlia Soler i Anna Palma– i amb un entrenador –Isaac Fernández, ex del Barça– acabat d’aterrar amb una idea de joc semblant, el conjunt del Alt Urgell afronta una campanya exigent en la qual l’objectiu és, d’entrada, la salvació amb menys conflictes que a la passada. “No soc gaire de posar objectius perquè en l’esport, com a la vida, mai no saps què pot passar demà. Com en el meu cas, que era a casa pensant que no tindria feina, però l’endemà rebo una trucada i 24 hores després ja estic entrenant a la Seu”, apunta Fernández, que afegeix: “Qualsevol cosa que puguis plantejar-te a molt llarg termini crec que és un error perquè pot crear tensió i ansietat. Ens ha de fer il·lusió ser capaços de competir per les coses boniques que té la competició, però el primer objectiu és que la Seu continuï tenint Lliga Femenina la temporada que ve, que té molt mèrit que hi aguanti tants anys. Aquest és el gran objectiu, que siguem capaços de mantenir això, a partir d’aquí, lluitarem per qualsevol repte que un se’ns posi al davant”.

El tècnic urgellenc és conscient que el primer repte serà conjuntar un equip completament nou, amb fins a nou fitxatges, la gran majoria sense experiència a la Lliga i molt jove, amb una mitjana d’edat de 23 anys (la més veterana és Regina Aguilar amb 26). “Aquest punt d’experiència el trobes a faltar, i que quan parles d’una rival, que la coneguin, però d’altra banda, tampoc no ens coneixen a nosaltres al no haver jugat a la Lliga, i això també és positiu”, va indicar Fernández, que veu molt marge de millora. “No sé en quin percentatge d’acoblament arribem perquè el sostre que té aquest equip és molt alt, perquè són jugadores molt joves que encara s’estan coneixent entre elles, veient les parts bones i dolentes de tothom, però potser ho fem a un 70 per cent.”Pel que fa a l’estil que practicarà l’equip, no diferirà gaire del que s’ha vist les últimes temporades, en què la defensa i el joc ràpid continuaran sent les seues senyes d’identitat. “M’agrada aquest estil de joc, però de vegades els entrenadors ens hem d’adaptar al que tenim. Per sort tinc un equip prou jove, físic i ràpid per jugar d’aquesta forma. De vegades aquesta falta d’experiència que tenim, voler córrer massa, et pot provocar perdre més pilotes del que seria normal, però serem un equip que intentarà defensar fort”, va comentar.

El Cadí s’estrena avui (19.00 hores) a la Lliga rebent al Palau l’Uni Girona, que ja va batre a la final de la Lliga Catalana per conquerir el seu setè títol, el quart consecutiu. Fernández té clar que el duel d’aquesta tarda “no tindrà res a veure amb el de fa dos setmanes. No sé si podran comptar amb les americanes que no havien arribat de la WNBA i si recuperen la jugadora que estava lesionada. Estudio el rival, està clar, però no em preocupa excessivament, m’importa molt més el que depèn de nosaltres. Segurament vindran amb un estat d’alerta important, això està clar, però nosaltres hem de jugar amb una intensitat alta, és el primer partit de la Lliga i juguem davant de la nostra afició, i tot el que sigui jugar a casa ho hem de competir. Aquest és el repte, lluitar per la victòria, i que almenys si no guanyem que siguem reconeixibles”, apunta Isaac Fernández, que es defineix com “un enamorat del joc d’equip”. “No m’agrada dependre de ningú. Tenim clar que hi ha jugadores que assumiran més trets i més responsabilitat, però no focalitzarem el joc en una sola jugadora, perquè quan un dia no estigui bé, l’equip pugui jugar igual”, va afegir.