Empat insuls

El Lleida no va passar de l’empat a Olot en un partit en el qual va sortir a buscar els tres punts però l’escenari va convidar els de Marc Garcia a firmar el 0-0. Els blaus, ahir de groc, van dominar lleugerament la possessió de la pilota, però al veure que cap equip no dominava les ocasions de perill i que en una mala jugada es podia perdre el punt que s’estava aconseguint, tant un com l’altre van acceptar l’empat en un partit que va tenir ritmes intermitents i en el qual ni l’Olot ni el Lleida van mostrar la seua millor versió. D’aquesta manera, els de Marc Garcia són novens, a un punt del play-off i a cinc del Sabadell, que encapçala la taula en solitari. Els lleidatans acaben la sisena jornada amb dos victòries, dos empats i una derrota. Manté així la invencibilitat a domicili, on ha sumat un triomf i dos empats a zero.

Un partit intermitent com el d’ahir va oferir moltes jugades que podrien haver acabat en perill o en gol, però les males decisions a l’àrea, i els encerts dels defenses, van acabar reflectint un resultat final que no es firmava en el primer temps, a causa que els dos equips van deixar el centre del camp per llançar-se a les àrees.Tot i així, en el primer temps es van registrar poques ocasions clares, de fet una per a cada equip i les dos properes de la mitja hora de partit amb els equips ja rodats. Primer va ser l’Olot amb Marc Mas, que va aprofitar un mal control amb el pit d’Operé per plantar-se sol davant d’Iñaki, però la seua posició era un pèl escorada i forçada, per la qual cosa només va poder rematar un metre per sobre del travesser. La del Lleida va ser rocambolesca. En una centrada rasa es va passejar per l’àrea petita i amb el porter local a terra, Naranjo no va dirigir bé una centrada-xut amb poc angle. Més enllà de les poques ocasions clares, la notícia del primer temps va ser negativa per al Lleida quan Campins se’n va anar a terra en el minut 23 per molèsties musculars, i va haver d’abandonar el partit per lesió.El segon temps hi era perquè l’equip que aconseguís marcar s’emportés els tres punts. Els locals volien conservar un punt més que necessari en les seues aspiracions de mantenir la categoria. En canvi, el Lleida sentia que el punt podia quedar-se curt i es va llançar a l’atac modificant el sistema (va passar d’un 4-2-3-1 a un 5-2-3) amb l’entrada d’Unai i Cortijo. El que es van trobar els de Marc Garcia després és que a l’obrir a les bandes, les centrades no trobaven rematador, principalment perquè trobaven el cap d’Ayala, un dels culpables del resultat final juntament amb Mario i Solbes per al Lleida. De fet, Mario va neutralitzar l’ocasió més clara de l’Olot tallant una passada de la mort a Chema a falta de vint minuts. El Lleida també va tenir la seua oportunitat per decantar la balança en el minut 74 a les botes d’Unai. L’extrem es va plantar dins de l’àrea perfilat en banda, va fingir el xut i va asseure Forés, però el porter li va llegir la intenció del xut al primer pal. El Lleida va tenir la pilota en els últims compassos però sense generar perill.

El tècnic del Lleida, Marc Garcia, va afirmar que “el punt d’avui és bo. Cal donar valor a tots els empats que aconseguim fora de casa perquè no és fàcil”. “No soc conformista i sempre vull anar a buscar el triomf, però crec que avui hem tingut molts contratemps i per això també dono per bo l’empat”, va afegir l’entrenador, que es va mostrar “content amb la plantilla, perquè avui hem donat minuts a Juanan i Fran Pérez, que han d’entrar en dinàmica de joc perquè ens poden ajudar molt”. Pel que fa als números, Marc Garcia va valorar positivament el fet que “de sis partits només n’hem perdut un i contra el Sabadell. Repeteixo, vull anar sempre a buscar els tres punts però crec que estem fent bé les coses”.

Així mateix, va voler explicar una decisió sobre la convocatòria que va resultar premonitòria: “Hem desconvocat Estacio perquè temíem una lesió de Campins per molèsties al taló. I per no desfer el sistema ens anava millor Òscar Rubio que Estacio. Finalment Campins no s’ha lesionat del taló però sí de l’isqui i sort del canvi”, va explicar.

Per la seua part, Miguel Operé va considerar que “en defensa hem estat bé i m’he sentit còmode dirigint l’equip en lloc d’algú tan important com Campins”. Finalment, Juanan Casanova va afirmar que “l’equip està treballant bé però estic segur que tant la meua millor versió com la de l’equip estan encara per arribar”.