Pons Lleida, l'ambició per bandera

El Pons Lleida arranca demà a la pista d’un històric com el Vic, que torna a la màxima categoria tres anys després, la tretzena temporada consecutiva a l’OK Lliga (en porta 21 en aquest segle XXI), i ho farà amb l’ambició com a bandera. Després de l’obligat canvi de cicle de l’any passat per la retirada d’Albert Folguera i l’aposta per Edu Amat per liderar el nou projecte des de la banqueta, el club llistat afronta una campanya 2024-2025 que ha de ser la de la confirmació per tornar a estar a dalt lluitant pels reptes més il·lusionants.

El mateix tècnic llistat reconeix sense embuts que els objectius d’aquesta temporada són jugar la Copa del Rei i el play-off pel títol. “Aquesta és la meta que ens hem de marcar. Crec que hem de mirar cap a dalt i amb la competitivitat que té aquesta OK Lliga qui no pensi a estar a la Copa o en el play-off s’està condemnant a no estar al nivell de la resta, per això la nostra mirada està posada allà. Però quan parlo d’ambició em refereixo que no ens hem de conformar només amb entrar a la Copa o jugar el play-off, sinó que hem de lluitar per estar en la millor posició possible”, va assenyalar.

En aquest sentit, va assegurar que “tenim un equip que és ambiciós, i ho hem de ser. Vam fer un canvi de cicle l’any passat i teníem molt clar quin era l’objectiu llavors, així com tenim clar en quin punt estem ara. Tenim un equip per ser ambiciosos i per mirar cap a dalt, però tocant amb els peus a terra i tenint clar que viurem un inici de Lliga complicat, en el qual hem de saber gestionar les emocions”.

Per a això el club ha fet una important aposta per reforçar la plantilla, especialment amb la tornada sis anys després de Darío Giménez, un jugador que en la seua primera etapa a l’entitat va ser clau perquè l’equip fes un salt de qualitat i el detonant que va permetre conquerir fins a tres títols europeus (el primer amb ell a la pista). Després de dos campanyes al Valdagno italià i les quatre últimes al Barcelos, en el qual les lesions li van impedir rendir el màxim rival, l’argentí torna amb una il·lusió inusual en un jugador de 37 anys i amb moltes ganes de tornar a fer grans coses.

Amb ell han arribat el corunyès Antonio Chino Miguélez, que ve de jugar quatre temporades a la Lliga italiana, dos al Montebello i les dos últimes al Sandrigo, i un altre argentí, Fran Tombita Torres, tota una promesa que arriba cedit pel Liceo a la recerca del protagonisme i els minuts que no ha tingut a la Corunya.

D’altra banda, hi ha els set jugadors que continuen de la campanya passada, el capità Sergi Duch, que es perdrà el tram inicial de Lliga per una fissura al menisc del genoll dret (podria estar més d’un mes de baixa), Jordi Badia, el portuguès Nuno Paiva, l’argentí Nico Ojeda, Sebas Moncusí i els porters Martí Zapater i Javi Sánchez.

En definitiva, un equip que ha perdut joventut perquè va marxar Sergi Folguera al Calafell i Xavi Aragonès al Noia (l’altra baixa de l’equip va ser l’argentí Julián Martínez), però que al contrari ha guanyat en experiència, amb la qual no comptava tant l’exercici passat. “La diferència respecte a l’any passat és l’edat. Aquest any no tenim un equip tan jove i això s’ha de notar en certs partits, en els quals aquesta experiència i calma la sapiguem aprofitar per gestionar els nervis que l’any passat ens van costar cars”, reconeix Amat, que destaca que “continuem tenint l’ADN competitiu, que al final és el més important i el que hem de mantenir d’aquest club. Això ens fa ser capaços de competir en qualsevol partit i davant de qualsevol rival. Tenim un equip que en un partit és capaç de guanyar qualsevol, per tant la nostra mentalitat és anar a cada pista amb el convenciment que podem treure els tres punts”.