Títol històric per al Vila-sana

El 20 d’octubre del 2024 formarà per sempre part de la història del Club Patí Vila-sana. Ahir, el club del Pla d’Urgell fundat el 2003 va guanyar el seu primer títol: la Supercopa d’Espanya. Ho va aconseguir, com no podia ser d’altra manera, atesos els seus precedents en aquests últims anys, amb sofriment i amb suspens, superant per penals el Palau de Plegamans a la final que es va disputar a Fraga, després que el partit i la pròrroga acabessin 3-3. Van haver de passar set rondes de llançaments perquè Luchi Agudo marqués el gol definitiu que proclamava el Vila-sana campió (3-2 en els penals). Era la quarta final a la qual arribava l’equip entrenat per Lluís Rodero, després de fer-ho en les dos últimes edicions de la Champions i, l’any passat, també a la Supercopa. I dos les va perdre per penals. Però ahir hi va haver justícia històrica i va obtenir amb mereixement el que l’hoquei li devia, un títol. Per fi el We are the Champions que sona després de cada final, durant el lliurament del trofeu, estava dedicat al Vila-sana. I les llàgrimes de les jugadores, membres de l’staff tècnic, el president, l’alcalde de Vila-sana i els seguidors habituals que ja formen una gran família, eren d’alegria i no de tristesa.

El Vila-sana va jugar un gran partit i va cremar esforç i sacrifici. De fet, amb el Palau de Plegamans, van protagonitzar una gran final. Va ser un partidàs amb diferents alternatives. Però ahir era el torn del Vila-sana. La Laia, la Paquita, el Josep Maria, l’Àngel, l’Adri i uns quants més dels seguidors del Vila-sana que van ser a Lisboa i a la Corunya, a més de jugadores i tècnics, no es mereixien cap altre disgust. Ahir tocava celebrar i déu n’hi do si ho van fer. Després del llançament definitiu de Luchi Agudo van esclatar l’alegria i les abraçades. I les llàgrimes, és clar. I això que pel pavelló del Sotet de Fraga van sobrevolar els fantasmes de la Corunya. Van treure el cap quan, a falta de 25 segons, amb 3-2 al marcador i el cava a punt de destapar-se, el Palau de Plegamans va marcar el 3-3 que va portar el partit a la pròrroga. Tots els afectivament vinculats al club que eren a Fraga no volien ni sentir a parlar dels penals. Però per descomptat, van arribar. Rodero va canviar de portera en aquest cara i creu i Sandra Coelho, que va tornar a firmar un enorme partit, va donar pas a Anna Salvat. La portera del Vila-sana va aturar el primer llançament a Aina Florenza i Victòria Porta va transformar el seu. 1-0 per a les lleidatanes. 

La veterana Anna Casaramona va marcar el segon, però també ho va fer Luchi Agudo. 2-1. I allà es va disparar el sofriment i va caldre contenir els fantasmes. Salvat va aturar el llançament de Berta Busquets i Laura Vicente el de Maria Porta. Seguien 2-1. Salvat va aturar el de Carla Fontdeglòria i Flor Felamini tenia el títol a les mans. No va marcar. I a sobre, en el cinquè, Laura Puigdueta va posar el 2-2. En quedava un, però Gimena Gómez també el va fallar. Va repetir Puigdueta i va fallar, mentre que Victòria Porta va estavellar el seu al pal. En la setena ronda Busquets també va fallar el seu i Luchi Agudo ja no va permetre que es prolongués el sofriment. Va marcar el 3-2 i va segellar el títol.Era un èxit merescut per a les del Pla d’Urgell, que van saltar a la pista amb ganes d’aixecar la copa. Van jugar intenses, tot i que al davant tenien el Palau de Plegamans, actual campió de Lliga, que té experiència per superar qualsevol mal moment. La mala ratxa en els llançaments directes es va evidenciar de nou al minut 6, quan després d’una blava a Busquets, Victòria Porta va tirar fora. Pero Gimena Gómez va marcar l’1-0 al 8’. El Palau va capgirar el marcador amb gols de Puigdueta (15’) i Salvañà (17’). Horche va fallar una altra falta directa i Felamini va fer el 2-2 al 19’. En una tensa segona part, Victòria Porta va fer el 3-2 (41’) i Salvañà va empatar a falta de 25 segons. Però això ja és història i els penals van fer justícia per proclamar campió el Vila-sana. Hi haurà més títols.

Lluís Rodero, l’entrendor del Vila-sana, estava ahir emocionat després de guanyar el primer títol de la història del club i destacava l’esforç amb què s’ha aconseguit. “Ningú no sap el que costa guanyar un títol, hi ha moltes hores de treball. Me n’alegro molt per les jugadores, evidentment estic content per mi, per elles, pel club, per la meua família que estan sempre darrere aguantant els mals moments i ara veure les cares de l’afició, del president i de les jugadores, no té preu”, va destacar.

Va assenyalar que “per fi s’ha trencat una espècie de malefici, després de tres finals perdudes”. “Sí, ho hem trencat a base de lluitar, sempre es diu que per guanyar finals hi has d’estar, hem estat en moltes, per desgràcia ho hem passat malament. Avui ha caigut del nostre costat i crec que hem fet mèrits perquè caigués”. Va dir sentir “satisfacció per tot l’equip, satisfacció personal, per tots els que són al nostre costat i ganes de més”.Va admetre que s’havien tret un pes de sobre, però donava molt valor al que ha aconseguit l’equip. “Realment volíem treure’ns aquest pes perquè al final tothom et jutja pels premis i no és així. Hem fet grans temporades, s’ha de ser conscient que som dos vegades subcampions d’Europa, que a la Lliga sempre arribem al play-off.. per tant, estic molt satisfet tot i que és cert que ho necessitàvem”, va concloure.Per la seua part, el president, Ramon Porta, destacava el valor històric del títol: “Arribàvem a totes les finals i mai no guanyàvem res, aquesta vegada ens ha tocat, encara que ens han empatat a falta de 25 segons. Però tenim unes grans jugadores que s’han sabut sobreposar i la sort al final ha caigut del nostre costat.”Va reconèixer que havia patit i que “si no és patint no hi ha manera, és una realitat. Aquest any tornarem a jugar totes les finals i espero i desitjo que en guanyem alguna més”, i va acabar dient que sentia “molta satisfacció al veure tota la gent i com han gaudit. S’ho mereixen”.