El Vila-sana, un petit gran club

Pocs s’esperaven que aquella llavor que van plantar un grup de pares de l’escola de Vila-sana el 2003 permetria, 21 anys després, que el club de la població més petita (760 habitants) de l’OK Lliga femenina celebrés la conquesta de la Supercopa d’Espanya, el primer títol de la seua història aconseguit diumenge al batre el Palau de Plegamans en la tanda de penals. “És més que un títol, és el reconeixement a tot el treball que hem fet moltes persones des dels inicis”, assegurava ahir Ramon Porta, president del club des de la seua creació el 2003 i un dels pares que llavors van apostar per la pràctica de l’hoquei patins com una activitat extraescolar per als seus fills i filles.

Com totes les grans històries, moltes naixen de la casualitat, com aquesta. El seu protagonista va ser el que en aquell temps presidia el Club Patí Mollerussa, Manuel Rubio, treballador de Telefónica. Un dia, reparant el telèfon a casa de Ramon Porta, va sentir per casualitat una conversa. “Estava parlant amb la meua mare sobre quina activitat podien fer els xavals al poble per no haver de desplaçar-se fora, sobretot a l’hivern amb la boira. Ell la va sentir i ens va proposar que féssim hoquei. Nosaltres us ajudem, digue’m quan vols començar. I així va començar tot”, explica Porta, que reconeix que els inicis van ser durs. “Entrenàvem en un magatzem on avui hi ha el pavelló que només s’obria per a la festa major i que estava ple de pols. Els pares havíem de passar la mopa”, recorda.“Al principi érem molt pocs, 4 o 5, i dos eren les meues filles. Després se’n van anar sumant més i dos anys més tard ja érem una dotzena i vam poder crear un equip federat. Jugàvem a Mollerussa i cada partit perdíem de més de 20 gols”, explica Porta. 

Aquesta va ser la llavor que amb els anys ha convertit el Club Patí Vila-sana en un referent de l’hoquei femení espanyol i europeu, no en va ha estat subcampió les dos últimes edicions de la Champions. Ara mateix compta amb 15 equips federats, 11 de base i quatre sèniors, tres femenins, inclòs el d’OK Lliga, movent una mica més d’un centenar de jugadors i jugadores.A finals de la primera dècada del 2000 es va crear el primer equip femení a Lleida que va competir a nivell sènior, la majoria amb jugadores menors de 16 anys. “Aglutinem nenes de molts llocs, de Lleida, Fraga i fins i tot dos de Castelló de la Plana, que anava a recollir a l’estació de Tarragona, cada dia que jugàvem i dormien a casa nostra. L’endemà les portava una altra vegada a l’estació perquè tornessin a casa”, relata Ramon Porta, que està convençut que aquest títol pot ser un punt d’inflexió. “Sempre he pensat que algun dia havia de canviar la nostra sort i al final ha arribat. Ara estan més tranquil·les, amb aquest títol s’han tret un pes de sobre impressionant. Ara cal continuar treballant per estar a totes les finals possibles i intentar guanyar-les”, va asseverar Porta.

Dos de les protagonistes des dels inicis, les seues filles, també reconeixen que ha estat un alliberament. “És el títol desitjat. Algun dia havia de canviar la nostra sort i ara que ja sabem el que és guanyar un títol, en volem més”, assenyala Maria Porta. La seua germana Victòria destaca que “és el premi al treball ben fet de molts anys i sabíem que algun dia havia de canviar la història. Portàvem anys arribant a finals i gairebé sempre les perdíem als penals, però ahir –diumenge– hi vam arribar i ho vam dir, hem de canviar la història. El primer títol l’havíem d’aixecar als penals”.

Tres finals perdudes, dos als penals

El que són les coses. El Vila-sana va conquerir el primer títol de la seua història als penals, una loteria que gairebé sempre li ha estat esquiva, sobretot en una final. De fet, en dos de les tres perdudes anteriorment havia estat des del punt fatídic, les dos la temporada passada, davant el Gijón a la Supercopa i, la més dolorosa, amb el Fraga a la Champions. Un any abans havia perdut davant del quadre asturià la final pel ceptre europeu a Lisboa. En les vuit temporades que porta a l’OK Lliga, ha jugat cinc vegades la Copa de la Reina, caient en semifinals en quatre, i mai fins ara s’ha classificat per a la final del play-off pel títol de Lliga.

Esperen jugar la Copa Intercontinental

El Vila-sana confia, com a subcampió d’Europa, jugar aquesta vegada sí la Copa Intercontinental, un dret que l’any passat li va arrabassar la Federació Espanyola, que va atorgar el bitllet al Palau de Plegamans perquè no havia pogut acudir a l’edició de l’any 2020 a causa de la pandèmia. Per aquest motiu, el club ja està buscant finançament, ja que tot apunta que es disputarà a l’Argentina, concretament a San Juan, la qual cosa suposaria una despesa d’uns 50.000 euros.

Una masia amb 14 jugadores de 4 països

La Masia del Vila-sana ha hagut de penjar aquesta temporada el cartell de complet. Actualment hi viuen 14 jugadores de quatre nacionalitats diferents, dos d’elles components del primer equip, Anna Salvat i Dana Anton. Hi ha jugadores procedents de Suïssa, Colòmbia i Xile, així com de ciutats espanyoles com Madrid, Pamplona i Alacant.