Medallista als 56

Feliça Satorres viu una segona joventut als seus 56 anys. Aquesta atleta, de Gualter, un municipi de la Baronia de Rialp, i que només havia practicat esport en la seua etapa escolar, ha tornat a competir 40 anys després aconseguint un total de sis medalles en els campionats d’Espanya i de Catalunya màster de pista.

L’interès de Satorres per l’esport, i més concretament per l’atletisme que practicava de petita, se li va despertar fa tot just un any. “Notava que tant el cos com la ment em deien que havia de fer un canvi. Amb la menopausa, tens la necessitat de sentir el teu cos més viu, més actiu i amb més força, i de primeres em vaig apuntar al gimnàs, però al cap de sis mesos em vaig adonar que necessitava una mica a l’aire lliure. Quan em vaig assabentar a través d’un amic que podia fer atletisme, que era el que se’m donava bé de jove, en categoria màster em vaig decidir, recordant quan ho feia al col·legi. Em va quedar aquesta espina clavada de no haver-m’hi dedicat en el seu dia”, explica Satorres, natural de Bellpuig.Feliça, esteticista de professió i mare de dos bessons de 21 anys, es va unir al Lleida Unió Atlètica i cada setmana baixava un dia a la pista d’atletisme de les Basses a entrenar-se amb un grup d’adolescents. “Quan vaig arribar a la pista vaig veure de seguida que això era el meu fort. Em dona molta energia”, assenyala. Quatre mesos després, el seu entrenador li va proposar anar al Campionat de Catalunya de pista coberta el gener passat, en la disciplina de la velocitat, i en el seu debut es va penjar dos medalles, l’or en els 60 metres llisos i el bronze en els 200. Després va venir el seu bateig a l’Estatal indoor, en el qual va aconseguir el bronze en els 200 i va ser cinquena en els 60. En el Català a l’aire lliure del mes de juny passat va repetir doblet, aconseguint el títol dels 200 i subcampiona dels 100. Va acabar amb l’Estatal, on va ser plata a l’hectòmetre i quarta en els 200, amb les millores marques de la seua curta carrera esportiva. Ara els seus objectius són millorar la tècnica, ja que reconeix que “no en tinc, perquè mai havia fet atletisme seriosament”, per això entrena dos dies setmanals a Lleida, i prendre part l’any que ve en el Campionat d’Europa màster i lluitar per estar al podi.