El Vila-sana arranca avui una nova temporada a l'OK Lliga després d'haver-se proclamat diumenge campió de la Supercopa

El Vila-sana inicia avui una nova temporada a l’OK Lliga havent vist com el cap de setmana passat es complia el seu gran somni, guanyar el seu primer títol. Aquell club que va nàixer el 2003 amb l’afany d’uns pares que volien que les seues filles practiquessin esport en una població de poc més de 700 habitants s’ha fet gran i afronta aquesta temporada 2024-2025 consolidat com un dels quatre millors equips de l’elit estatal i d’Europa, aspirant a tots els títols després d’estrenar les seues vitrines amb la Supercopa. Avui obren la Lliga rebent el Raxoi (19.00).

Lluís Rodero compta aquesta temporada amb una plantilla més àmplia. L’entrenador, igual que plantilla, staff tècnic i el president Ramon Porta, han lluitat molt per fer del Vila-sana un referent i un lloc en el qual totes volen jugar. L’equip s’ha reforçat amb Ana Horche, procedent del Las Rozas; Dana Antón, que arriba del Voltregà, i la lleidatana Laura Pastor, que ho fa de l’Alpicat. Segueixen a l’equip les porteres Anna Salvat i Sandra Coelho, les argentines Luchi Agudo, Dai Silva, Flor Felamini i Gimena Gómez i completen la plantilla Sara Planella i Maria i Victòria Porta, que han viscut des de dins el creixement del club. Victòria, a més, ho fa com a campiona del món. 

Rodero afirma que per ser campiones cal sortir a guanyar des del primer dia. “Sí, el Raxoi és un equip nou a la categoria, però a nosaltres això no ens importa. Aquest any tenim els objectius marcats, pensant partit a partit, cada un és una final”. Valora positivament els tres fitxatges que conformen una plantilla més potent. “Tenim més competitivitat en els entrenaments, a l’hora de fer convocatòries i volem créixer com a equip.” Disposa d’una plantilla que combina experiència amb joventut: “La idea és aquesta. Va pujant gent jove, també mirem la base, a veure com estan les categories de baix de cara al dia de demà i pensant una mica en tot. El club ha de ser ambiciós.”

Sobre la Supercopa guanyada a Fraga diumenge passat, el primer títol de la història del club, diu que “jo ja no ho recordo, ha passat una setmana, vam gaudir molt diumenge, però ja cal tocar una altra vegada amb els peus a terra. Molt content per l’equip, per les jugadores i sobretot pel president, l’afició i, no enganyaré, també per la meua família, que sempre està al meu costat. Ara el que toca és continuar lluitant perquè en volem més”. I també dona valor al fet de “ser dos vegades subcampiones d’Europa, valoro molt arribar a finals que hem merescut guanyar i no hem guanyat. Per arribar aquí hem hagut de perdre’n diverses, i algunes de forma dolorosa”.