Un punt que té gust de poc

El Pons Lleida va sumar ahir a la pista del Sant Just un punt que té gust de poc (2-2) d’acord amb les claríssimes ocasions que va tenir, sobretot en el tram final dels dos períodes, però li va faltar definició i va tornar a topar amb la solidesa del seu exjugador Elagi Deitg sota pals, com ja va fer la temporada passada en els dos partits en què els d’Edu Amat van caure en Lliga. Ahir es va sumar un punt, el primer davant del rival barceloní, que va aixecar el 0-1 anotat per Paiva i va saber defensar l’empat fins al final, sense arribar a cometre la desena falta amb un arbitratge una mica casolà.

El partit va arrancar elèctric, amb els dos equips bolcats en atac i amb els porters sent els grans protagonistes, cosa que va ser la tònica de tot el duel. Zapater va haver d’intervenir en sengles rematades de Pujalte i Cabezas i després li va tocar el torn a Deitg, que va desbaratar els trets de Nico Ojeda i Moncusí. El porter llistat va tornar a aparèixer als deu minuts per negar-li el gol a l’andorrà Miquel, una cosa que es va repetir un minut després a l’àrea barcelonina, amb Deitg fent-se gran per aturar dos llançaments de Tombita Torres, el segon a boca de canó.Elagi estava sent de nou tot un mur per al seu exequip, que la va tornar a tenir al minut 12, però el porter de Vic va evitar el gol amb la visera del casc. Zapater no es va quedar enrere i amb l’ajuda del pal va impedir el gol en un tret de Miquel. Superat l’equador del primer temps, el Pons Lleida va incrementar més el domini i va tancar el rival. Les ocasions van anar tenint lloc, totes claríssimes, però sempre acabaven estavellant-se al cos d’un Deitg molt ben col·locat.Darío Giménez la va tenir en una gran jugada remuntant des de darrere de la porteria, però la rematada va anar a parar al pit del porter local, que poc després va parar amb la guarda un llançament de Miguélez. Al 22, Paiva va creuar la pista de banda a banda esquivant els rivals però el seu tret el va desviar de nou Deitg, que es lluiria a dos minuts per arribar al descans en una penjada d’Ojeda que Moncusí va rematar, rebotant la bola al braç del porter. El Sant Just va replicar i Pujalte hauria pogut inaugurat el marcador, però aquest honor el va tenir Paiva quan faltava un minut i en una jugada afortunada, ja que la seua rematada en semifallada va rebotar en Miquel i la bola va entrar mansament a l’interior de la porteria. El gol havia arribat en la jugada menys elaborada del Pons Lleida, però que feia justícia al que s’havia vist sobre el terra del Complex La Bonaigua. A la tornada dels vestidors els lleidatans van sortir decidits a sentenciar i Paiva i Badia van tenir dos clares oportunitats que va desbaratar Deitg. La rèplica no es va fer esperar i en una altra jugada embolicada, el Sant Just va restablir les taules. Va ser un tret de Cabezas que Zapater va parar en primera instanscia, però la bola va quedar morta a l’àrea i Burguillos, en la segona rematada que va intentar, va batre el porter llistat. El gol va deixar una mica grogui els d’Edu Amat, que va haver de parar el partit després que Pujalte voregés el segon. No li va servir de res, ja que dos minuts després va caure la dècima falta i Pujalte no va desaprofitar la directa i va posar per primera vegada al davant el seu equip (2-1). Tocava remuntar i el Pons Lleida es va posar la granota. Nico Ojeda va vorejar el gol endos accions, la segona després d’una canó a Crespo, però en les dos va topar amb un incommensurable Deitg. Però l’argentí va tirar de pilleria per forçar l’exclusió de Crespo i firmar el 2-2 al transformar amb mestria la directa. El Pons Lleida no es va conformar amb el punt i es va bolcar a la recerca d’una victòria, de què el va privar el porter local, clau en el tram final amb les seues parades i també afortunat, ja que un tret de Darío al 44 el va repel·lir el pal. El Sant Just va tenir l’ocasió de marcar el tercer en la quinzena falta llistada, però aquesta vegada Zapater va endevinar les intencions a Pujalte i va mantenir vives les esperances. Una altra vegada Darío no va aconseguir rematar i Paiva, gairebé en l’últim sospir, va rematar i el porter va desviar la bola per evitar el merescut triomf lleidatà.

L’entrenador del Pons Lleida, Edu Amat, va acabar el partit contrariat per no haver aconseguit una victòria que, segons el seu parer, va merèixer l’equip. “Ens emportem un punt, evidentment els volíem els tres i l’equip ha fet mèrits per treure’ls, però no hem estat fins de cara a porteria i això es nota en aquesta Lliga”, va assenyalar el tècnic llistat, que també va posar en relleu l’empat aconseguit en una pista complicada. “Al final haurem de fer una valoració positiva, però serà la setmana que ve si aconseguim treure els tres punts a casa. La del Sant Just és una pista complicada en què no tothom s’emportarà la victòria, però aquest punt serà bo si la setmana que ve aconseguim treure els tres a casa”, va assenyalar amb referència al duel de diumenge vinent davant de l’Alpicat.

Encara que va destacar l’actuació d’Elagi Deitg a la porteria, Amat creu que va ser més de mèrits dels seus jugadors a l’hora de definir. “Més que Elagi, que ha fet un gran partit, la majoria de parades són males definicions nostres. Tenim talent i capacitat per definir millor, i quan ho fem, marcarem més gols, però avui –ahir– no hem estat prou fins en l’últim quart de pista i ho hem pagat. No és fàcil fer gols, però et quedes amb la sensació que hi arribes però no aprofites les ocasions, i això al final ho acabes pagant”, va assegurar. Aquesta falta d’encert, va dir, “ens ha fet precipitar-nos i prendre decisions que no van ser cent per cent correctes, sobretot en els deu últims minuts de la segona part, en els quals hem tingut aquestes ocasions i ens hem precipitat una mica en la presa de decisions”.