El lleidatà Jastin García debuta a la Champions amb el Girona: “He complert un somni”

De vegades els somnis es compleixen, fins i tot els més grans, i això és el que li va passar dimarts al lleidatà Jastin García (Lleida, 15 de gener del 2004), amb el seu debut a la Champions amb el seu equip, el Girona, en la derrota per 4-0 al camp del PSV. “Al debutar a la Champions vaig sentir que estava complint un dels somnis que tinc des que soc petit, des que vaig començar a jugar a futbol, i sobretot vaig pensar molt en tot el que he hagut de fer per arribar fins aquí”, explicava ahir a SEGRE.

Afegeix que va pensar especialment en la seua família, a la qual va deixar a Lleida quan als 14 anys va fitxar pel futbol base del Girona. “Per a mi fer aquest pas és un orgull personal i sempre m’he vist amb capacitat de jugar en el màxim nivell. Vaig pensar sobretot en la família, que des que vaig començar a jugar m’han donat suport.”

El debut és un premi al seu esforç i treball. “Porto dos lesions de llarga durada en les quals he passat pel quiròfan, però cap de les dos m’ha desenfocat de la meta que havia de continuar jugant i continuar creixent com a jugador i com a persona i cada vegada intentar arribar a nous nivells.”Recorda també els seus inicis. “Vaig començar en el futbol com qualsevol nen, jugant al carrer amb amics al parc, amb el meu pare, el meu germà petit. Des dels 2 o 3 anys que sempre anava amb una pilota pel carrer o on fos que anés amb la meua família”. 

Sobre la seua marxa de Lleida, on va jugar al FiF i el Lleida Esportiu, explica que “sí, hi havia risc, tenia 14 anys, anava a viure una aventura.. òbviament el futbol és el que mes volia i mes vull del món i evidentment hi ha risc, perquè un mai sap com aniran les coses fora de la teua zona de confort. Portava tota la meua vida a Lleida, estudiant, jugant a futbol, i no va ser gens fàcil la decisió d’anar-me’n tan jove”.

Fill de pare capverdianoportuguès i mare espanyola, ja ha debutat a Primera i és internacional sub-20 amb Portugal i diu que enyora la seua família. “El sacrifici pitjor, amb diferència, ha estat i és ser lluny de la família. Al ser lluny de casa m’estic perdent la infantesa dels meus germans, no els estic veient créixer, i sento que no puc passar tot el temps que vull amb els meus pares. Però al final sí que és per una causa gran, ells estan orgullosos del camí que he decidit prendre.” 

Encara li queden somnis per complir en el món del futbol. “El primer objectiu que tinc és tenir continuïtat i no lesionar-me més, ja que he estat gairebé un any sense competir, però a llarg termini un dels meus somnis sera guanyar alguna competició important, com la Champions o el Mundial.”

Agraeix al Girona l’oportunitat que li estan donant. “El Girona m’ho ha donat tot. Els primers mesos, sent tan jove, van ser difícils personalment, ja que no acabava d’encaixar, però em van acollir molt bé. M’han donat l’oportunitat d’estar al primer equip i els estaré eternament agraït”, conclou.