Mig segle amb la pilota

L’Atlètic Segre està de celebració. El club de Cappont va celebrar ahir el seu mig segle de vida amb tota una sèrie d’actes i activitats a la Llotja emparant-se en la força visual que suposa els gairebé 700 jugadors i més de 40 equips amb els quals compta l’entitat. “L’Atlètic Segre és un club molt respectat a tot Catalunya i som un referent en el futbol base. És un club en el qual té cabuda tothom: els equips de caràcter social, els nens que volen iniciar-se en el futbol i els equips competitius que passegen el nom de Lleida per tot Catalunya”, explicava el president del club, David Romaní (Almatret, 10-11, 1977), mentre contemplava com la marea blanc-i-roja de futbolistes anava cobrint del tot les escalinates de la Llotja.

Quan va nàixer l’actual president, el club ja tenia dos anys de vida, encara que en la seua etapa embrionària, un any abans, el 1974, va ser creat per un grup d’amics liderats per l’àrbitre i empresari Josep Plácido. El club va començar com “Penya Real Madrid” i va jugar els seus primers partits al camp de la Mariola.Tanmateix, a causa de problemes d’organització i ubicació, van decidir inscriure l’equip sota el nom de Club Atlètic Segre, un nom que ja hi havia a la ciutat als anys 50.A Josep Plácido el va rellevar Enrique Bermúdez, primer president amb el club ja federat, des del 1975 fins al 1982. El seu successor va ser Josep Maria Culleré, que va ser president en dos etapes (1982-1990 i 1994-2003). Entremig va estar-hi al capdavant Josep Gallego (1990-1994), que va dotar el club d’una estructura més professionalitzada. Va ser, tanmateix, Ramon Farrús, president des del 2003 fins la seua mort el 2016, qui va donar un fort impuls a tota la infraestructura de les actuals instal·lacions i va contribuir a la modernització de tota l’organització tant a nivell administratiu com esportiu, tasca que va continuar i va desenvolupar Josep Antoni Subirà Florensa, que va cedir el testimoni el 2019 a David Romaní. El club comparteix actualment instal·lacions amb el Club Atlètic Lleida, que compta amb un equip Genuine.Durant els actes de celebració, que es van iniciar a les 17.00 hores i van acabar a les 21.00, hi va haver la foto oficial dels jugadors, animació musical de discjòqueis i actuació castellera, es va projectar el vídeo oficial de la presentació de les equipacions del 50 aniversari i hi va haver dos xarrades a càrrec del prestigiós psicòleg esportiu Pep Marí.

“Som un club molt respectat i un referent en el qual té cabuda tothom”, diu David Romaní “Hi ha pares frustrats que volen aconseguir amb els seus fills el que ells no van poder en l’esport”

Pep Marí (Girona, 1964), un dels més prestigiosos psicòlegs esportius del país, va ser l’estrella en els actes de celebració de l’Atlètic Segre. Va fer dos xarrades. La primera per a entrenadors i delegats del club, i la segona per a les famílies, aquesta última sota el significatiu títol “Ser només pares”. Marí va atendre SEGRE i va explicar que “en la primera xarrada els he parlat de com fer correccions tècniques als jugadors. Hem distingit entre dos escenaris possibles. Jugadors que comencen i aquí els he ensenyat la tècnica sandvitx, que a la capa de dalt del pa comença amb un missatge molt fort, celebrant els èxits del teu esportista. Al farcit del sandvitx se li dona una instrucció tècnica per a la millora, i a la part de baix se li dona una motivació addicional. I si es tracta d’esportistes més avançats, els he ensenyat als entrenadors la tècnica del descobriment guiat i que a base de preguntes siguin els nens els que dedueixin què han de corregir i com han de fer-ho”, va indicar. Sobre els pares, Marí pensa que molts “confonen les seues necessitats amb les dels seus fills. A veure si el meu fill toca bé la pilota i ens retira. I no és així. Són frustracions de pares que no van poder aconseguir el que ara pretenen per a la seua autoestima que aconsegueixin els seus fills”.

Sobre la disjuntiva en l’esport de base de formar o guanyar per damunt de tot, Marí opina que “l’objectiu és no parar de créixer per poder guanyar. Per tant, l’aposta és la formació”. I remata: “L’esport està molt bé si t’ho passes bé, amb salut mental. Els nens han de divertir-se, però tampoc sobreprotegir-los perquè llavors no milloraran.”