Un derbi de bogeria total

El primer derbi de la història entre dos equips masculins de Lleida en una màxima categoria de qualsevol esport no va defraudar. Hi va haver de tot. Emoció de principi a final; gols, quatre per bàndol; jugades polèmiques i fins una expulsió clara per un cop de colze de Zilken a Ojeda que hauria pogut marcar el partit, però el Pons Lleida, després d’aixecar un 0-2 i situar-se 4-2, no va saber rematar la feina i va permetre a l’Alpicat, que mai no es va rendir, rescatar un punt in extremis anotant dos gols en els últims tres minuts (4-4).

El quadre llistat va ser el primer a començar les hostilitats i Jordi Badia, als 20 segons, i Darío Giménez, al minut 3, van provar fortuna, però el de la Seu va disparar desviat i l’argentí va topar amb Xavier Bosch. Allà es va acabar el Pons Lleida, que pràcticament fins al descans va ser un grapat de nervis. La solidesa que havia exhibit en partits anteriors va desaparèixer i l’Alpicat, molt més posat i intens, va desarborar el seu rival local.Edu Amat, veient el desgavell, va parar el partit però de res no li va servir, perquè els seus jugadors es van mostrar excessivament precipitats. Als set minuts, Fran Tombita Torres va tenir dos ocasions seguides que no va aconseguir transformar en gol, i en la jugada següent l’Alpicat va muntar un contraatac letal, amb Miquel Serret assistint perquè David Ballestero, el gran protagonista del partit per la seua condició de preparador físic del Pons Lleida, anotés el primer gol amb una inapel·lable rematada de primeres.El gol encara va trasbalsar més els llistats, que haurien pogut reaccionar si els col·legiats no haguessin anul·lat un gol de Fran Torres a l’entendre que havia aixecat en excés l’estic en la rematada. I del possible empat es va passar al sorprenent 0-2, anotat en un altre letal contraatac de l’Alpicat, aquesta vegada conduït per Jan Munné, que va assistir Iago Vázquez perquè batés Zapater amb gran classe.Veure-ho per creure-ho, el cuer estava guanyant 0-2 i només havien transcorregut 10 minuts d’un derbi amb clar color roget. La situació encara s’hauria pogut posar més costa amunt al Pons Lleida, però Zapater va arrabassar la bola a Marc Vázquez quan es disposava a anotar el 0-3. L’equip d’Edu Amat seguia grogui, sense idees en atac, on les arriscades passades provocaven pèrdues que l’Alpicat aprofitava per armar el seu contraatac. En una, Joan Ramon Serret es va plantar davant de Zapater, que va aturar el seu tir i també el posterior de Llenas després de recollir el rebuig.Els llistats només amenaçaven amb llançaments des de la mitjana distància que amb prou feines inquietaven Bosch, fins que una genialitat de Darío Giménez va rescatar al seu equip i va posar emoció al derbi. L’argentí, que ja havia provat en dos ocasions la seua habitual jugada des de darrere de la porteria, aquesta vegada sí que li va sortir bé, aixecant la bola i picant per dalt davant la sortida del porter. El Pons Lleida se n’hauria pogut anar al descans amb el marcador igualat, però va malgastar la falta directa que va tenir per una rigorosa exclusió de Ballestero. Nico Ojeda va ser l’encarregat d’executar-la, però va aixecar massa la bola, que va picar al travesser i va sortir fora.El partit va fer un gir a la segona meitat, sobretot perquè els llistats van sortir amb una actitud molt diferent. Això es va traduir en ocasions, molt més clares que a la primera meitat. Als dos minuts de la represa Ojeda va tenir l’empat a les mans, però la rematada subtil va picar al travesser i Bosch, després de botar la bola sobre la mateixa línia de gol, la va aconseguir retenir. L’Alpicat es va trobar amb una falta directa molt discutida per exclusió de Darío, que Llenas no va aconseguir transformar. El Pons Lleida va resistir els dos minuts en inferioritat, en part gràcies a Zapater, que va evitar el tercer dels de Sito Expósito amb l’ajuda del casc.Els llistats van reaccionar i després de diversos intents van aconseguir la igualada en una gran assistència de Miguélez que va culminar Moncusí. En ple domini local, Ojeda va capgirar el marcador amb una gran rematada que va fer inútil l’estirada de Bosch, tot això en tot just dos minuts. I uns segons després, els col·legiats van expulsar Zilken per donar un cop de colze a l’argentí, una jugada que podia marcar el partit, però Darío Giménez es va agradar massa en l’execució de la falta directa i els àrbitres li van xiular una infracció per aixecar massa la bola. Malgrat això, els llistats van treure profit dels 4 minuts que van jugar en superioritat i van marcar el 4-2, que semblava sentenciar el derbi. Però res més lluny de la realitat. Ocasions no els van faltar per fer-ho, però van deixar viu un Alpicat que va empatar amb dos gols dels germans Serret en menys d’un minut que van desfermar la bogeria. En quedaven encara dos per al final i qualsevol dels dos equips podia marcar. Moncusí i Ojeda van vorejar el gol, igual que Iago Vázquez i Miquel Serret en uns dos últims minuts d’infart, tot i que al final es va mantenir un empat amb gust de derrota per al Pons Lleida i de victòria per a l’Alpicat.

Edu Amat, tècnic del Pons Lleida, estava molt enfadat al final del partit perquè “els dos punts els hem perdut nosaltres”, va dir, i va lamentar que “en els últims minuts no hem sabut tancar el partit. Tenim dos faltes directes i no les aprofitem, tenim ocasions per sentenciar i tampoc no les transformem, aquest resultat ens deixa tocats anímicament”.

Amat es va queixar de la mala primera part, en la qual “hi ha hagut molta falta d’actitud”, va assenyalar, per afegir: “L’equip demostra que pot competir, però ens falta rematar els partits, perquè guanyant 4-2 no se’ns pot escapar.” Sobre la directa desaprofitada per Darío Giménez amb 4-2 va comentar: “Sabem com és i la qualitat que té, i a ningú no li ha sorprès el que ha fet, però si assenyalen que la bola era alta, el tercer gol de l’Alpicat també l’han d’anul·lar.”

Jordi Sito Expósito, tècnic de l’Alpicat, va ser l’altra cara de la moneda. “La sensació és que hem guanyat un punt, just i merescut”, va assenyalar. Sobre el partit va comentar: “Ha estat un partit intens i ple d’alternatives. El tècnic del Lleida dirà que han fallat i jo que l’Alpicat ha fet un pas endavant i s’ha menjat el Lleida.”

Sobre el fet de no haver guanyat encara a la Lliga, Sito va indicar que “ja ens agrada dir que competim, però som aquí per guanyar i crec que la primera victòria ens provocarà un canvi, però hem de creure’ns que podem guanyar”.

Per la seua part, David Ballestero va reconèixer que “al principi hi havia nervis, però era important no barrejar emocions. M’he divertit jugant contra ells”. Sobre el seu gol va comentar: “és el primer de la temporada i havia de marcar-lo aquí, així que estic molt content”.