Exhibició i golejada a Calafell

El Pons Lleida va assaltar ahir la pista del Calafell, segon classificat de l’OK Lliga, després de firmar el millor partit en el que va de temporada, amb una gran solidesa defensiva i un atac eficaç, si bé la sentència hauria pogut arribar molt abans. Els llistats es van refer de l’empat de diumenge en el derbi davant l’Alpicat i van sumar tres punts que els mantenen a la zona de dalt.

Els primers minuts van ser de tempteig, en els quals ambdós equips van jugar amb moltes reserves. Les ocasions, escasses, eren gairebé totes tirs llunyans que no inquietaven cap dels dos porters, a excepció d’un llançament de Jordi Badia que va repel·lir el pal. El de la Seu d’Urgell va rematar subtilment una perfecta assistència de Nico Ojeda i la bola es va estavellar a la creu de la porteria. Va ser el primer avís d’un Pons Lleida que va sortir amb les idees molt clares davant d’un Calafell menys vertical que en altres ocasions.

La bona defensa i la seguretat de Javi Sánchez van mantenir a ratlla els de Guillem Cabestany, que abans de l’equador del primer temps es van veure per sota en el marcador en una acció personal de Nuno Paiva. El portuguès va recollir una passada a la seua àrea, va conduir la bola sense oposició i després de driblar un rival va empalmar des de la dreta i la bola es va colar entre el cos de Gerard Camps i el pal. El gol feia justícia a les millors ocasions del conjunt llistat, que dos minuts després hauria pogut anotar el segon en un gran contraatac conduït per Moncusí, que després d’escapolir-se del seu defensor va assistir Nico Ojeda, el tir del qual el va repel·lir una altra vegada el pal.

A l’altra àrea, Javi Sánchez va estar providencial evitant el gol local en dos grans intervencions seguides, primer a tir d’Oms i després de Jepi Selva. I del possible empat es va passar en qüestió de segons al 0-2, obra de Jordi Badia. El capità llistat es va aprofitar d’un rebuig de Camps a rematada de Moncusí i va afusellar el porter tarragoní per incrementar el compte. Al Calafell li tocava remuntar i es va bolcar davant la meta lleidatana a la recerca del gol, que va trobar un minut després, però els col·legiats el van anul·lar a l’entendre que Olmos havia rematat una bola massa alta. Els llistats encara haurien pogut deixar el marcador més franc al descans, però Fran Torres va voler provar una exquisitat i el tir per sota de les cames el va aturar Camps.

A la represa, el Calafell va sortir decidit a capgirar el partit, però el seu domini no es va traduir en gols fins que faltaven onze minuts per al final, en una acció de gran classe de Domènech. El gol semblava reviure els fantasmes de diumenge, però el Pons Lleida es va refer ràpid del cop i hauria pogut sentenciar i, fins i tot, aconseguir una golejada encara més escandalosa, però Camps ho va evitar. El porter local va protagonitzar parades a boca de canó a tirs de Miguélez, Torres i tres de Paiva, va aturar una directa a Nico Ojeda per l’exclusió de Folguera i Darío Giménez va topar amb el pal, el tercer de la nit. Finalment va ser Paiva i després Badia, en una jugada de crac, els que van certificar una enorme victòria.

Edu Amat, tècnic del Pons Lleida, estava ahir exultant. “El nivell d’actitud de l’equip ha estat impecable els 50 minuts. S’ha vist l’equip que volem veure i podem ser. Ara hem d’aconseguir que això sigui en cada partit”, va comentar. A la prèvia ja va avisar que la defensa seria la clau, i ho va ser. “Estic molt content del pas endavant que hem demostrat en defensa i ara hem d’aconseguir que això no baixi”, va dir.

Amat va destacar també la bona lectura que van fer els seus jugadors. “Teníem molt clar la idea de partit que volíem i el nivell de defensa ve donat per un excel·lent joc en atac, amb un bon balanç i sense que les pèrdues fossin un risc. Destacaria la mentalitat dels jugadors de patir i de defensar i ho hem portat molt bé tot el partit”, va indicar.

El Pons Lleida es va venjar de les dos derrotes sofertes a la pretemporada, una a la Lliga Catalana i una altra en un amistós. “Li teníem ganes, per això la motivació ja venia de sèrie, però si som capaços de jugar així en cada partit, llavors sí que serem perillosos”, va apuntar.

Amat també va enaltir la reacció després de l’1-2. “Podien aparèixer els fantasmes que ens podien empatar, però l’equip s’ha mostrat molt sòlid i, sobretot, no ha perdut mai la cara en atac, i això és el que ens ha mantingut connectats durant tot el partit. La defensa ha estat excel·lent, però el treball ofensiu gairebé ha estat al mateix nivell”, va dir.