Punt per seguir mirant amunt

El Pons Lleida va encadenar ahir la seua cinquena jornada sense perdre, després d’empatar 3-3 contra el Noia en un partit molt intens. El punt li permet acabar la jornada a la sisena posició, però malgrat aconseguir-ho davant d’un dels equips més potents de la competició, va tenir un sabor agredolç, ja que l’equip d’Edu Amat va fer mèrits per emportar-se la victòria, però va tornar a fallar en els últims minuts en les transicions defensives i, com en el seu anterior duel a casa, en el derbi contra l’Alpicat, no va ser capaç de mantenir el marcador al seu favor, amb la qual cosa suma el segon empat consecutiu al seu pavelló. Els lleidatans, que només han perdut davant del Liceo i del Barça, han sumat 9 dels últims 15 punts en joc, amb dos victòries i tres empats i es mantenen en la lluita per classificar-se per a la Copa del Rei.

El matx entre el Pons Lleida i un Noia que va estar pendent fins a última hora de si podia o no jugar Jordi Bargalló, va ser intens des de l’inici i amb fases per a cada equip. Hauria pogut guanyar qualsevol dels dos, amb la qual cosa el repartiment de punts sembla just, tot i que els lleidatans van haver de bregar també amb un arbitratge molt permissiu amb les exagerades protestes dels barcelonins i amb les seues entrades que de vegades eren excessivament dures.

Les primeres ocasions van ser per al Pons Lleida, amb rematades de Nuno Paiva (2’), Tombita Torres (4’) i Nico Ojeda (6’), que Blai Roca va aturar sense dificultats. La primera ocasió clara per al Noia la va tenir Toni Salvadó al minut 7, amb una rematada que va creuar en excés.

Un minut més tard els àrbitres van assenyalar penal en una acció de Tombita, però Morales va estavellar la bola al pal. L’entrada de Bargalló va donar més consistència al Noia que, malgrat que tenia més arribada, no generava gaires ocasions de perill clar. Sí que va aprofitar una bola solta a l’àrea Iván Morales, per marcar el 0-1 al minut 20. La resposta la va donar Jordi Badia amb una bona rematada que va sortir excessivament creuada (24’), amb la qual va acabar la primera part amb l’avantatge mínim per al Noia.

El Pons Lleida va sortir a la segona part amb una marxa més i, amb els dos equips a màxima intensitat, el partit es va accelerar i en pocs minuts el 0-1 del marcador es va transformar en un 3-2 a favor dels lleidatans.

L’empat el va firmar al minut 28 Sebastià Moncusí en una gran jugada. Nico Ojeda va aprofitar una recuperació a la pista lleidatana per llançar una mesurada passada en profunditat a Moncusí, que va encarar Roca per marcar l’1-1 (28’). A la següent acció el Noia va cometre la desena falta i Nico Ojeda, encara que va estavellar el llançament al porter, va aprofitar el rebot per marcar el 2-1 (28) entre l’eufòria dels seguidors lleidatans.

Però poc va durar l’alegria i en un minut d’autèntica bogeria, va ser el Pons Lleida el que va cometre la desena falta. Martí Gabarró ho va aprofitar per tornar a empatar (2-2, 28’). El ritme continuava accelerat i el Pons Lleida va aprofitar aquesta inèrcia per tornar a posar-se al davant. Al minut 33 Darío Giménez va enviar la bota a Antonio Chino Miguélez, que no va perdonar i va marcar el 3-2.

El resultat era molt apretat, davant d’un rival que generava perill en cada arribada, i que forçava al màxim el reglament, per la qual cosa tocava tancar el duel. La va tenir Tombita Torres aen el 35 i també Ojeda en un llançament directe per targeta blava a Gabarró, però l’argentí no va encertar. El Pons Lleida va repetir el guió del dia de l’Alpicat, no va saber tancar la defensa en la recta final del partit i això ho va aprofitar el Noia per empatar en una ràpida i perfecta contra, que va culminar Iván Morales amb una rematada imparable (3-3, 46’).

L’entrenador del Pons Lleida, Edu Amat, va celebrar el punt però va lamentar que, com el dia de l’Alpicat, l’equip cometés errors en les transicions defensives que van impedir sumar la victòria. “Ha estat un partit molt intens. En la primera part ells tenien el control de la bola, però tampoc no ens generaven gaires ocasions i nosaltres n’hem tingut poques però clares”, va explicar.

“Potser el 0-1 al descans era just i l’equip en la segona part ha fet un canvi de xip, ha buscat més la porteria, però tampoc no és que hàgim trobat moltes ocasions clares, però sí en número”, va afegir. “Hi ha hagut uns primers minuts molt bojos, passant del 0-1 al 3-2, el partit s’ha tornat a interrompre, fins als últims minuts, en els quals s’ha tornat a accelerar. Hem estat una altra vegada malament en el tema de les transicions defensives. Quan teníem el marcador a favor, ells han empatat i ens n’anem amb aquest punt, que per a nosaltres té gust de poc, per la situació com la que vam tenir l’altre dia davant de l’Alpicat al final del partit, amb el marcador a favor i no ho hem sabut gestionar”.

Va admetre, no obstant, que no estava descontent de l’empat. “La sensació és que l’equip no creix en el tema defensiu i això és el que preocupa, més que els punts, perquè crec que ells també han pogut emportar-se la victòria. La sensació és que a l’equip li costa créixer i quan la gent pressiona ens accelerem. Hem de portar nosaltres el ritme”, va concloure.