El corredor que va patir una parada cardiorespiratòria a la Mitja Marató de Lleida surt de l'UCI
L'atleta, d'uns 39 o 40 anys, es troba despert i evoluciona favorablement després de sortir de l'UCI de l'Arnau de Vilanova, on va ingressar després de patir una parada cardiorespiratòria en arribar a la meta.
El corredor accidentat diumenge passat a la Mitja Marató de Lleida, que pel que sembla té entre 39 i 40 anys, ja es troba despert després d'haver estat ingressat a l'UCI de l'Hospital Arnau de Vilanova. Encara que una mica desorientat, fonts properes a l'atleta asseguren que evoluciona favorablement.
L'home va patir una parada cardiorespiratòria just en creuar la línia de meta, on afortunadament es trobaven els serveis sanitaris. Gràcies a la ràpida intervenció d'efectius de Creu Roja, el SEM i alguns metges presents a la prova, se li va practicar una reanimació cardiopulmonar que li va salvar la vida. Després de ser estabilitzat, va ser traslladat en estat crític a l'Arnau de Vilanova.
Riscos de l'esport extrem en aficionats
Si bé és cert que la pràctica esportiva és un hàbit saludable que redueix el risc de malalties cardiovasculars, també pot associar-se amb l'aparició d'arrítmies, especialment en esportistes aficionats que s'enfronten a esforços de gran magnitud sense una preparació adequada.
En aquest sentit, el doctor Fernando Pifarré, cap del servei de Medicina de l'Esport de la Generalitat a Lleida, recomana que "els esportistes aficionats se sotmetin a una prova d'esforç anualment i a un ecocardiograma cada dos anys. Són dues proves que, si surten bé, no cal fer-ne de més agressives o invasives".
Esports
Les dues proves mèdiques que recomanen els experts per prevenir la mort sobtada en els esports
Xavier Madrona Rubio
Causes més freqüents de mort sobtada en esportistes
Segons explica el Dr. Pifarré, "a Espanya i Europa, per sobre dels trenta-cinc anys, la causa més freqüent de mort sobtada és la malaltia ateromatosa coronària", relacionada amb els nivells alts de colesterol. En canvi, en menors de 35 anys predomina la displàsia arritmogènica del ventricle dret, mentre que als Estats Units destaca la miocardiopatia hipertròfica.
El doctor adverteix que "un esportista té quatre vegades més risc de patir una mort sobtada que la gent del carrer" i aconsella "no entrenar-se a la babalà, sinó preparar-se conforme al ritme d'intensitat adequat a la persona i de forma controlada".