Les dues proves mèdiques que recomanen els experts per prevenir la mort sobtada en els esports

És prou sabut que la pràctica de l’esport constitueix un hàbit saludable que disminueix el risc de malaltia cardiovascular. Tanmateix, aquesta pràctica, sobretot en esportistes aficionats, s’ha associat amb arrítmies, tant ventriculars com supraventriculars. La parada cardiorespiratòria patida per un corredor diumenge passat a la Mitja Marató de Lleida, que a punt va estar de costar-li la vida, ha tornat a posar en relleu els riscos que genera un esforç de gran magnitud. 

En aquest sentit, el doctor Fernando Pifarré, cap del servei de Medicina de l’Esport de la Generalitat a Lleida i responsable de la Unitat de Fisiologia de l’esport a Mi NovAliança, va recomanar que els esportistes aficionats se sotmetin a una prova d’esforç anualment i a un ecocardiograma cada dos anys.

“Són dos proves que, si surten bé, no fa falta fer-ne de més agressives o invasives. A més, són proves que costen el que unes sabatilles de córrer. La prova d’esforç sortiria per uns 160 euros i l’ecocàrdio per uns 70. Aquesta última prova dura tot just dos minuts, però et dona una gran tranquil·litat”, va assenyalar Pifarré.

El corredor accidentat a la Mitja Marató, pel que sembla d’uns 39 o 40 anys, estava ahir despert, després d’haver estat ingressat a l’UCI i, encara que una mica desorientat, evolucionava favorablement, segons va poder saber aquest diari.

El doctor Fernando Pifarré va explicar que “a Espanya i Europa, per sobre dels trenta-cinc anys, la causa més freqüent de mort sobtada és la malaltia ateromatosa coronària que, perquè ho entengui tothom, és tenir el colesterol alt i llavors és molt fàcil fer prevenció. I si parlem d’individus per sota dels trenta-cinc anys la patologia predominant seria la displàsia arritmogènica del ventricle dret. I pel que fa al cas dels Estats Units, doncs parlaríem de la miocardiopatia hipertròfica”.

“Sé que sonarà dur, però el prototip de tenir el risc de tenir la malaltia ateromatosa coronària seria el ciclista de cap de setmana que s’empassa un esmorzar fort de forquilla”, afirma Pifarré, que també aconsella “no entrenar-se a la babalà, sinó que cal preparar-se conforme al ritme d’intensitat adequat a la persona i de forma controlada”. Pifarré, amb una dilatada trajectòria en medicina esportiva, adverteix que “un esportista té quatre vegades més risc de patir una mort sobtada que la gent del carrer”.