Jaume Ponsarnau: “L'afició és un dels pilars de l'Hiopos Lleida”

El lleidatà Jaume Ponsarnau, que afronta la seua tercera temporada al capdavant del Surne Bilbao Basket, viurà aquest diumenge un dia especial. Per primera vegada visitarà el Barris Nord com a primer entrenador. La primera i única vegada que es va asseure a la banqueta del coliseu lleidatà va ser fa gairebé 20 anys, a la campanya 2006-2007, llavors a la LEB Or com a segon d’Óscar Quintana al Manresa, que després substituiria per portar els del Bages de retorn a l’ACB, dirigeix des d’aleshores, gairebé sempre com a primer entrenador.

“Que pugés el Lleida ja em va fer molta il·lusió i ara tinc l’oportunitat d’estar com a primer entrenador al Barris Nord i és una cosa també molt especial”, reconeixia ahir el tècnic de Tàrrega, que és conscient del que es trobarà diumenge. “Sabem com de difícil que és jugar allà i intentarem preparar-nos a nivell de mentalitat. La seua afició és un dels pilars competitius que té aquest equip, que a part de jugar molt bé a bàsquet, a casa és molt més fort”, va afegir.

Al tècnic targarí li agrada molt la proposta de joc de l’Hiopos, “molt intensa, agressiva i amb molt ritme”, diu, una manera de jugar que porta el segell del seu entrenador. “Té molt del Gerard, ja que fa anys que els seus equips juguen amb aquest dinamisme i velocitat. Juguen molt bé, i sempre acaben jugant millor”, va indicar.

Per a Ponsarnau, “el Lleida és precisament un exemple del que és aquesta nova proposta moderna de bàsquet, jugant a moltes possessions, sense deixar de ser intensos i actius, provocant que hi hagi moltes convulsions a la pista”. També es va desfer en elogis cap a Encuentra. “La seua trajectòria ha estat espectacular, no només per haver portat l’equip a l’ACB, sinó per com han jugat sempre els seus equips, el Pardinyes o el Força Lleida a la LEB, sempre amb molta personalitat, valentia i deixant empremta. L’admiro perquè està fent un treball fantàstic”, va asseverar.

“Els gestos que va fer Txus em semblen molt malament, però també em semblen malament quan els fa Stephen Curry, perquè és un gest que busca la humiliació del rival i això està malament”, va afirmar, per afegir: “Em preocupa que hi hagi molts nens a les pistes que facin aquest gest, perquè al final aprenen més fàcil això que entendre que si Curry és tan bon tirador és perquè té talent i una gran capacitat de treball, més que per posar a adormir els rivals. No és bo el conflicte, però els dos trobaran la manera de solucionar-ho”.

“Vaig entrenar Encuentra a la selecció de Lleida i era un bòlid com a jugador”

La relació entre Jaume Ponsarnau, de 53 anys, i Gerard Encuentra, de 34, va començar fa uns 20 anys, quan l’ara tècnic de l’Hiopos iniciava la seua etapa de jugador i el targarí, llavors al CN Tàrrega abans de fitxar pel Manresa, col·laborava amb la Catalana. “El vaig entrenar a l’etapa mini o preinfantil quan portava la selecció de Lleida”, recorda Ponsarnau. “Era un bòlid, un jugador molt ràpid, aplicat i amb talent”, apunta. Després van coincidir al curs d’entrenador, el Jaume com a professor i el Gerard com a alumne.