Lliçó de l'alumne: Encuentra guanya la partida a Ponsarnau en el primer duel de tècnics lleidatans de l'ACB

L’alumne es va menjar el mestre. Gerard Encuentra es va emportar per golejada el primer duel d’entrenadors lleidatans en la història de l’ACB amb Jaume Ponsarnau, en un partit que els de bordeus van començar a dominar a partir de la segona meitat liderats per un dels seus últims fitxatges, Keye van der Vuurst. 

El neerlandès no hauria pogut tenir un millor debut amb la samarreta de l’Hiopos Lleida, ja que els seus 11 punts i, sobretot, les seues 10 assistències van guiar el quadre lleidatà fins a la quarta victòria del curs, trencant així una ratxa de quatre derrotes consecutives i posant dos victòries de marge sobre el cuer Girona i una sobre Breogán i Bilbao.

Encuentra va sortir d’inici amb Goodwin, un altre dels nouvinguts, jugant de 5, l’únic recurs per frenar el gegant Hlinason. La jugada li va sortir a cor què vols, almenys pel que fa a la producció del nord-americà, però no tant en la progressió de l’equip, que va arrancar molt desencertat. 

El de Colúmbia va estrenar el seu caseller amb la samarreta de l’Hiopos Lleida en la primera ocasió que va tenir, després de capturar també el seu primer rebot, tot això per posar el 2-0 inicial, un marcador que aviat tombaria el Bilbao amb un parcial de 0-7, aprofitant en gran part dos pèrdues i una badada en el servei de banda. Encuentra va moure ràpid la banqueta i va donar entrada a Walden i Paulí i poc després a Keye van der Vuurst quan el marcador reflectia un 6-9 després d’una altra cistella i dos tirs lliures de Goodwin, l’únic que veia cèrcol en el quadre lleidatà. 

La posada de llarg del base neerlandès també va ser esperançadora, ja que tres assistències seues van acabar en cistella, dos de les quals triples de Paulí i Oriola que van capgirar el marcador en tot just un minut (16-13), si bé el conjunt basc va tancar el quart amb avantatge (18-20) després d’una escomesa final.

L’Hiopos aconsegueix una renda de 18 punts pensant en un hipotètic empat amb els bascos per la salvació Els lleidatans van tancar el tercer quart amb un parcial de 9-0 i van començar l’últim amb un altre 9-0

Els triples de Frey i De Ridder van mantenir els biscaïns al davant en el lluminós amb rendes que no van superar mai els sis punts (22-28). Els de bordeus, una mica irregulars en aquesta primera meitat, contestaven amb accions de Bozic i Oriola, que tornava a estar endollat, als quals es va unir de nou Van der Vuurst, que amb uns últims cinc punts seguits va permetre a l’equip anar-se’n al descans dominant (35-33).

Una altra cistella de l’internacional neerlandès a l’inici de la segona part va elevar la renda a quatre (37-33). Aquí va començar l’exhibició l’exbase del Joventut, que es va posar aviat l’afició a la butxaca amb les seues assistències. Seva va ser la que va permetre a Muric anotar la seua segona cistella en joc i va contribuir al triple de Paulí que situava l’avantatge en sis (44-38), obligant Ponsarnau a parar el partit. No va servir de res, ja que un triple de Bropleh –els seus primers punts de la matinal– deixava la renda rondant la desena de punts (47-38). 

El Surne Bilbao va reaccionar de la mà dels seus interiors (49-45), però dos assistències més de Van der Vuurst a Oriola i Bropleh, a aquest últim per darrere de l’esquena que va fer aixecar el Barris Nord. L’Hiopos va completar un parcial de final de quart de 9-0 que va situar l’avantatge en 13 punts (58-45), després de culminar l’aler de Denver un contraatac gairebé sobre la botzina.

El duel estava ben encarrilat, però encara no es podia cantar victòria. L’Hiopos Lleida estava dominant el rebot defensiu i això li permetia armar el seu letal contraatac per anar minant la moral dels bascos. A més, la presència en pista de Van der Vuurst donava molta cohesió a l’equip i clarividència en atac. El quadre lleidatà tenia ben apresa la lliçó i va entrar en l’últim assalt sense confiances ni reserves, i un parcial de sortida de 6-0, amb dos tirs lliures de Paulí i dos cistelles seguides de Bozic, la primera després d’una gran assistència del base neerlandès, van obligar de nou Ponsarnau a demanar temps mort quan només havia passat minut i mig, i és que la renda per als lleidatans ja rondava la vintena (64-45).

Com en l’anterior ocasió, les instruccions del tècnic de Tàrrega van servir de poc, ja que els seus homes van errar en l’atac següent i Hasbrouck, ja recuperat d’un cop que havia rebut a l’espatlla dreta, va castigar al contraatac amb el seu primer triple per situar la renda en 22 punts (67-45) i completar un parcial global de 18-0. El matx estava pràcticament sentenciat, amb un Hiopos Lleida que no semblava tenir fissures i un Bilbao pràcticament abatut i sense recursos més enllà d’alguna jugada personal de Pantzar. Les diferències no van créixer més però el quadre lleidatà va saber mantenir la concentració fins al final per endur-se la quarta victòria de la temporada i un bon botí de punts –18– per si al final fos necessari recórrer a l’average per resoldre un hipotètic empat amb el Bilbao, que es queda a una victòria de l’Hiopos.