De tornada a l’ACB
El Força Lleida guanya la Final Four d’ascens a Madrid, acompanyat per prop de 1.500
aficionats, i la ciutat torna a l’elit del bàsquet dinou anys després
Els jugadors del Força Lleida posen amb el trofeu que els acredita com a campions de la Final Four. FEB
Dinou anys han hagut de passar perquè Lleida tornés a l’ACB, un èxit que el Força Lleida va aconseguir en una temporada memorable que va culminar amb l’ascens a la Final Four. Ha estat la gran gesta de l’any, però no l’única, ja que el HC Alpicat també va pujar a l’OK Lliga.
Els somnis, de vegades, es fan realitat, i sinó que li ho preguntin al Força Lleida, que el mes de juny passat va culminar una gesta amb què molt pocs comptaven: ascendir la Lliga ACB i tornar a la ciutat a l’elit del bàsquet espanyol 19 anys després de la seua última presència, el 2005. Un grup de jugadors, companys al vestidor i amics fora d’ell que s’entenien a les mil meravelles sobre la pista, tot sota la direcció mestra d’un ambiciós Gerard Encuentra, va fer saltar la banca i va aconseguir un ascens contra tot pronòstic, tombant al San Pablo Burgos en semifinals i atropellant Estudiantes a la final, dos equips que triplicaven en pressupost als lleidatans.
Prop de 1.500 aficionats van ser testimonis in situ de tal proesa al Madrid Sorra, on el bàsquet lleidatà va escriure una altra pàgina històrica, ascendir l’ACB després de 23 anys, rememorant aquell primer desembarcament a la millor Lliga d’Europa aconseguit el 2001 pel ja desaparegut Lleida Bàsquet, també contra tot pronòstic. L’equip lleidatà va tancar la LEB Or amb xifres de rècord, havent guanyat els 14 últims partits, nou de la Lliga regular, els tres del play off de quarts i els dos de la Final Four. Però és que les xifres encara són més marejadores si es llança la vista una mica més enrere, i és que els de Gerard Encuentra van guanyar la barbaritat de 25 dels últims 28 partits disputats. Una autèntica barbaritat.
Imatge que presentava el pavelló Barris Nord en el primer partit ACB que acollia després de gairebé 20 anys, també amb el Barça com a rival com ja va passar el 2001. - ACB PHOTO/POL PORTES
Començava llavors el gran repte, assumir econòmicament i esportivament la categoria. El club va anunciar un pressupost de 4 milions i van començar a arribar els primers reforços, però l’etiqueta de nouvingut i el baix poder financer respecte als seus rivals a la Lliga no feien massa atractiu el projecte per a gaires jugadors, la qual cosa ha fet que en el dia d’avui la plantilla continuï sense estar tancada malgrat l’arribada fa un parell de setmanes de dos reforços, el base neerlandès Keye van der Vuurst i el pivot nord-americà Chevez Goodwin, que ja han debutat. L’Hiopos Lleida arriba al final d’any –encara queden dos duels a les pistes del Joventut i València per tancar el 2024– amb 5 victòries i 7 derrotes, situat de moment fora de les posicions de descens.
La plantilla de l’Alpicat i jugadors de la base celebren l’històric ascens a l’OK Lliga.
El del Força Lleida no ha estat l’únic equip lleidatà que ha aconseguit ascendir aquest any a una màxima categoria. L’Alpicat d’hoquei patins també ha firmat una fita històrica en pujar a l’OK Lliga masculina, una gesta que el club del Segrià, fundat el 2004, ja havia assaborit amb el seu equip femení el 2022. Després d’una arrencada d’OK Lliga un tant irregular quant a resultats, el conjunt que dirigeix Situat Expòsit va reaccionar encadenant les seues dos primeres victòries en la categoria, encara que tanca l’any en llocs de descens. L’ascens de l’Alpicat ha suposat una nova fita per a l’hoquei patins lleidatà, que per primera vegada en la seua història té a dos equips masculins en la màxima categoria, una cosa que ja va viure en la categoria femenina en la temporada 2022-2023, quan van coincidir el mateix equip del Segrià i el Vila-sana.
María Porta aixeca juntament amb les seues companyes la Supercopa, el primer títol de la història del Vila-sana. Clara Liáñez
Precisament, l’equip del Pla d’Urgell també ha fet història en aquest 2024 que acaba, un any que quedarà per sempre en el record per haver aconseguit el primer títol en la curta vida de l’entitat, la Supercopa d’Espanya. L’any encara va poder haver estat molt més fructífer de no haver perdut la final de la Champions League disputada a A Coruña davant del Fraga en una fatídica tanda de penals, una competició que per segona campanya consecutiva se li va resistir al quadre de Lluís Rodero (el 2023 va perdre la final a Lisboa davant del Gijón). Per la seua part, el Llista, que va patir per salvar-se, va prendre part per primera vegada en la seua història en la fase de grups de la Champions, en la qual va quedar fora dels encreuaments però plantant cara a monstres com el Porto o el Trissino.
La creu d’aquest 2024 han estat el Rodi Balàfia Vòlei, que va consumar el seu descens de la Superlliga 2 de voleibol, i el CTT Borges, que després de 18 temporades en l’elit de la Superdivisió de tenis taula va acabar descendint, si bé un mes i mig després ho va evitar comprant la plaça del Sant Sebastià dels Reis. El Cadí La Seu i el Robles Força Lleida van aconseguir mantenir-se en bàsquet, així com el Cecell de voleibol i el Lleida Handbol, que tanca l’any amb aspiracions d’ascens.
AEM i Lleida CF cauen en el play off d’ascens i l’At. Lleida puja a 3a
Cara i creu en el futbol lleidatà en aquest 2024. Mentre l’Atlètic Lleida aconseguia per fi l’anhelat ascens a la Tercera RFEF, l’AEM femení quedava fet fora del play off d’ascens a la Lliga F i el Lleida CF es quedava a les portes de pujar a la Primera RFEF.
Amarg va ser el final de temporada per a l’equip del Recasens, que després d’una profunda renovació a la plantilla, va completar una gran fase regular, aconseguint el bitllet per lluitar per un ascens que semblava una utopia. Les jugadores que dirigeix Rubén López es van creuar en semifinals del play off amb l’Espanyol, que acabaria guanyant els dos partits de l’eliminatòria per jugar la final davant de l’Osasuna i recuperar la màxima categoria tres anys després.
Els jugadors de l’Atlètic Lleida festejant l’ascens.
L’AEM va prendre complerta revenja mesos després, deixant fora l’equip blanc-i-blau en dos tornejos del KO. D’una banda, la Copa de la Reina, en la que el conjunt lleidatà va fer història assolint per primera vegada la tercera ronda de la competició, on cauria posteriorment davant del Villarreal, i després en la Copa Catalunya, torneig en el qual disputarà la final l’any que ve contra el totpoderós FC Barcelona.
La mateixa sort va córrer en Lliga el Lleida CF, que es va quedar fora de la cursa per l’ascens a la Primera RFEF de bon començament, després de perdre els dos partits de l’eliminatòria de semifinals davant del Yeclano, el primer d’ells en el Camp d’Esports, que va haver de ser suspès en el temps afegit després que el delegat del quadre murcià rebés l’impacte d’una botella llançada des de la grada, una acció que va suposar el tancament de dos partits del coliseu lleidatà que va complir en l’inici d’aquesta temporada.
La nota positiva la va posar l’Atlètic Lleida, que va aconseguir l’ascens a la Tercera RFEF, categoria en què es va mantenir folgadament el CFJ Mollerussa. També va aconseguir pujar el Juneda, la qual cosa després de batre en el play off a l’Alpicat juga aquest any per primera vegada en la seua història en la Primera Catalana, on ha tornat el Balaguer després de ser campió de Segona.
