Saúl Craviotto arriba a l’olimp

Saúl Craviotto ha estat el protagonista lleidatà en aquest 2024 amb la medalla de bronze aconseguida a París 2024, la sisena de la seua carrera que el converteix en l'esportista més premiat de la història d'Espanya en uns Jocs Olímpics. Miquel Travé i Ai Tsunoda van acaronar el podi.

Als seus 40 anys, Saúl Craviotto ja és la llegenda més gran de l’esport olímpic espanyol. El piragüista lleidatà va fer història aquest estiu passat a l’estadi nàutic de Vaires-sur-Marne de París al penjar-se la medalla de bronze juntament amb Carlos Arévalo, Marcus Cooper i Rodrigo Germade en el K4 500, la segona que aconseguia en aquesta categoria, i convertir-se així en l’esportista espanyol amb més medalles olímpiques, sis, una més que el també piragüista David Cal, amb el qual estava empatat amb cinc.

Una trajectòria olímpica de 16 anys que va començar a Pequín 2008 i arriba, de moment, fins a París 2024, amb un botí de dos ors, dos plates i dos bronzes, un palmarès a l’abast de molt pocs. El lleidatà, format a la base del Sícoris Club, ha firmat la meitat de les medalles que l’esport lleidatà ha aconseguit en tota la seua història, que han estat dotze. Els seus sis metalls se sumen als dos bronzes (individual i persecució per equips) que va aconseguir el ciclista Sergi Escobar en els Jocs d’Atenes 2004, el bronze que també es va penjar el tenista Albert Costa en la modalitat de dobles juntament amb Àlex Corretja a Sidney 2000 i la plata que van aconseguir en aquesta mateixa cita australiana tres futbolistes, Joan Capdevila, Felip Ortiz i Carles Puyol.

En els Jocs de París uns altres dos lleidatans van estar a un pas de fer història i aconseguir una medalla en el seu debut olímpic. El que més a prop va estar-hi va ser un altre piragüista, Miquel Travé en eslàlom, però la mala sort el va privar d’un metall que va acariciar amb els dits. Un desafortunat toc a la porta 14 del recorregut va impedir al palista de la Seu d’Urgell pujar al podi en la modalitat de C1, ja que si no hagués estat pels dos segons de la penalització hauria assolit la medalla de plata en un estadi nàutic de Vaires-sur-Marne amb més de 13.000 espectadors a les grades. Travé, que havia estat segon en la semifinal després d’una baixada irreprotxable, descendia camí del seu moment de glòria, marcant els millors parcials per situar-se provisionalment primer a l’espera que ho fes el francès Nicolás Gestin, finalment el campió. Tanmateix, un toc en aquesta maleïda porta 14 li va arrabassar la glòria olímpica i la possibilitat d’entrar en la història del piragüisme espanyol com el segon esportista a aconseguir una medalla olímpica, al darrere de la donostiarra Maialen Chourraut. Un honor que sí que va poder aconseguir dos dies després el seu amic Pau Etxaniz, donostiarra de naixement però forjat a la Seu d’Urgell, on va viure durant 19 anys –fins al 2020– i que va arribar a ser palista del Cadí Canoe Kayak urgellenc, on va posar els fonaments per ser medalla de bronze en K1.

Travé es va treure part de l’espina que tenia clavada de París penjant-se unes setmanes més tard la medalla d’or en la disciplina de canoa a la Copa del Món disputada al Parc del Segre de la Seu d’Urgell. En aquest mateix certamen, la també urgellenca i olímpica Núria Vilarrubla aconseguia la medalla de plata de C1 en la prova d’Augsburg, el primer podi després de tornar a la competició després de ser mare.

També es va quedar amb la mel als llavis la judoka Ai Tsunoda. La jove lleidatana, de 22 anys, va cedir en el combat pel bronze olímpic davant de l’austríaca Michaela Polleres, plata als Jocs Olímpics de Tòquio. La campiona del món cadet i júnior no va tenir un prolífic any, ja que només va aconseguir una medalla a nivell internacional, que va ser el bronze al Grand Slam d’Antalya, a Turquia.

La que sí que va continuar amb el seu idil·li amb el podi va ser l’esquiadora de muntanya Laia Sellés, que va arrancar l’any amb un triple d’ors en el Campionat d’Europa de Flaine (Alta Savoia, Alps francesos), on va guanyar les disciplines d’individual, vertical i esprint de la categoria sub-18. A més, l’esquiadora de Lles de Cerdanya, de 18 anys i que té opcions d’acudir als Jocs Olímpics de Milà-Cortina d’Ampezzo del 2026, va aconseguir el subcampionat de la Copa del Món, on va pujar diverses vegades al podi.

En l’esport blanc també va destacar Jaume Pueyo. L’esquiador de la Seu d’Urgell va fer història al convertir-se en el primer espanyol de fons a aconseguir un top 30 en la prova esprint d’una Copa del Món, després d’acabar setzè a Minneapolis, resultat que milloraria dies després al ser desè a Finlàndia.

A nivell internacional, tres joves jugadors d’hoquei de Lleida van brillar amb la selecció espanyola. Biel Llanes, natural de Castellnou de Seana que milita a l’Igualada d’OK Lliga, es va proclamar campió del món sub-19 en els World Skate Games de Novara (Itàlia), mentre que Jan Berent i Joel Milà, els dos de Juneda i jugant al CH Vila-seca, van ser subcampions d’Europa sub-17.

Eduard Pons guanya el Mundial de Baixes i Marc Márquez ressorgeix

El lleidatà Eduard Pons ha conquerit aquest any el títol de campió de la Copa del Món de Baja (ral·lis), en la categoria Challenger. Pons, que ha tingut com a copilot Jaume Betriu, ha guanyat dos proves del certamen, les de Grècia i Portugal, i ha estat segon en unes altres tres, Polònia, Jordània i Dubai, la qual cosa li ha atorgat el títol, que va rebre recentment a la gala de la FIA celebrada a Ruanda.Continuant amb el motor, Marc Márquez ha tornat a brillar després de diverses temporades fora del focus mediàtic marcades primer per les lesions i després per la falta de competitivitat de l’Honda, fet que va precipitar que marxés a Ducati. Aquest any, en la seua primera campanya a la fàbrica italiana però en l’equip satèl·lit, el Gresini Racing, el de Cervera ha tornat a sentir-se pilot i competir per les victòries. De fet, a Motorland Aragó va tornar a pujar a dalt de tot del podi 1.043 dies després de la seua última victòria, l’octubre del 2021. Va acabar l’any en tercera posició, amb tres victòries i deu podis, uns resultats que li han valgut per fitxar per l’equip oficial Ducati.