FUTBOL PRIMERA DIVISIÓ
El Barça confia a inscriure Olmo amb les llotges vip
Al ser-li denegada per segon cop la cautelar que havia demanat per via judicial
Sotil, entre Johan Cruyff i Johan Neeskens, durant la presentació de la plantilla del Barça 1974-75. - EFE
El FC Barcelona va rebre ahir un nou revés judicial en el cas Dani Olmo. Després que el Tribunal Mercantil 10 de Barcelona negués divendres passat les mesures cautelars al club blaugrana per poder inscriure Olmo, ahir un altre jutge va negar al Barça l’opció de poder inscriure’l. El Jutjat de Primera Instància 47 de Barcelona també va rebutjar la cautelar sol·licitada pel club blaugrana per a la inscripció de Dani Olmo a LaLiga. En idèntica situació a la d’Olmo es troba Pau Víctor.
Sense la carta judicial, el Barça s’aferra que LaLiga validi la venda dels seients vip del futur Spotify Camp Nou, després que el president Joan Laporta aconseguís tancar un acord el cap de setmana passat a Dubai i avancés la seua tornada a ahir per completar l’operació des de Barcelona.
D’altra banda, l’exdavanter peruà del Barcelona Hugo Cholo Sotil va morir ahir als 75 anys, segons va informar el club català. Nascut a Ica (Perú) el 18 de maig del 1949, Sotil estava considerat un dels millors jugadors sud-americans del seu temps i destacava per ser un davanter hàbil, esmunyedís, valent i intuïtiu.
Procedent del Municipal de Lima, en la seua primera temporada com a blaugrana va jugar tots els partits de la Lliga 1973-74, on va coincidir amb figures com Cruyff, Rexach, Asensi i Marcial. Durant molt de temps es va escoltar a les grades del Camp Nou el càntic “Cholooo, Cholooo!” entonat en el seu honor. I va ser protagonista d’una entranyable anècdota succeïda quan el Barça va guanyar la Lliga al Molinón. Aquell 7 d’abril del 1974, Sotil va trucar a la seua mare des dels vestidors per dir-li una frase que va passar a la història culer: “Mamita, campeonamos!”
La següent temporada, Sotil se la va passar en blanc, ja que el fitxatge de Johan Neeskens li va impossibilitar jugar mentre no obtingués una doble nacionalitat que va tardar molt més del previst.
Per fi, la temporada 1975-76 va poder disputar de nou partits oficials amb el Barça, però ja no va tornar a ser el mateix. El 1984 va ser homenatjat i al novembre va estar en els actes del 125 aniversari.
