Michael Caicedo: «S'ha d'educar els nens contra el racisme»

Com s’està trobant a Lleida, era el que s’esperava?

Bé, al final esperes tenir una mica més d’oportunitats en els partits i això m’ha ajudat a guanyar-m’ho. Lluito cada dia per tenir els minuts que vull i que es vegi amb el meu treball. Estic content de ser on soc, estic content de la gent que m’envolta, del treball que estic fent i de les oportunitats que m’estan donant.

Per què va triar Lleida?, no era una opció de risc al ser un acabat d’ascendir?

No és fàcil anar a un equip nou, però jo ja havia jugat aquí a Lleida, moltes vegades amb el Barça en categories inferiors. També m’havien parlat molt bé de Gerard Encuentra, que jo no coneixia, i les coses són tal com em van dir. Va ser una mica per moltes coses, també és a prop de casa i coneixia Joaquín Prado, que ha estat entrenador meu a la selecció. Tot va ajudar a elegir Lleida.

L’ambient que es crea al Barris Nord és realment especial?

Sí, molt. Lleida és un club més petit que d’on jo vinc, del Barça. I aquests clubs petits són una família. Com Granada, on vaig estar jugant i la gent és com una família. Al final estan sempre allà, et paren pel carrer i, en canvi, en un equip més gran, com pot ser el Barça, no et notes tan acollit per la gent. Els clubs com Lleida són família i això m’agrada molt.

Es troba còmode a la ciutat?

Sí, bastant bé. Molta boira, però bé (rialles). Estic content. Amb Rafa (Villar) fem algunes coses més al conèixer-nos d’abans. La ciutat m’agrada molt, estic còmode.

Els quatre jugadors estatals han coincidit al Barça.. Això facilita el treball a la pista?

Sí, quan vens d’equips grans en els quals t’han ensenyat moltes coses que et serviran per al teu futur, doncs tot ajuda. El que hem entrenat al Barcelona ens servirà per posar-ho aquí a Lleida en pràctica, juntament amb el que ens ensenyen aquí també.

Òbviament l’objectiu és la permanència..

Jo estic convençut que ens quedarem a l’ACB, que no baixarem. Estem fent tot el possible perquè així sigui. I amb l’entrenador i tots junts, anant tots a l’una, estic segur que ens hi quedarem.

Vostè és un esportista que ha aixecat la veu contra el racisme. L’ha patit?

Sí, l’he patit. Sempre hi ha microracismes o coses més greus. A mi ja no m’afecta el que em passi en aquest sentit. Microracismes pot ser quan vas caminant pel carrer i que la gent et miri diferent, i aquestes coses es noten, perquè vas amb el teu col·lega o vas amb una noia i no t’ocorren aquestes coses. Sí, l’he patit, però ja m’és igual, no passa res. Les coses van així i òbviament no vull que passi, però tampoc m’enfadaré amb ningú. Jo soc una persona tranquil·la i no m’agrada ficar-me en enrenous.

Si hi ha racisme en l’esport deu ser perquè la societat és racista..

Sí. El bàsquet és un dels esports en què més nois negres hi ha a tot el món i continuen passant casos de racisme. Passa més en el futbol, crec, però sí, crec que és una cosa que sempre ocorrerà, que no se n’anirà. Cada un ho ha de portar al millor que sàpiga i ja està.

Hi ha jugadors de color a tots els equips i sorprèn que algú insulti un rival, quan al seu equip també n’hi ha..

Totalment. És absurd. Jo crec que el fet que diguis negre a algú no ho veig com un insult, és el color de la pell d’aquesta persona.. és negre i no hi ha més. La seua pell és d’un color diferent. Però aquesta gent utilitza paraules com mono, amb gestos despectives.. A mi m’han dit mono, m’han dit coses així, i jo me n’he rigut, he rigut i he continuat fent el que estava fent, que era jugar a bàsquet. És igual el que em digui una persona. És el que et dic, sempre passarà, continuarà passant. El que cal fer és conscienciar i educar els nens petits que aquestes coses no són bones i no han de fer-se. I cal insistir sempre en aquesta conscienciació.

Cada vegada hi ha més veus d’esportistes que aixequeu la veu contra el racisme, com per exemple Ana Peleteiro, Vinícius o tu.. Això ajudarà que desaparegui?.

Doncs no ho sé, crec que pot ser una arma de doble tall. Sí que pot ajudar però també pot incitar encara més determinada gent. És com que diran, li fa mal això?, doncs encara l’hi diré més. Depèn de com li parlis. A mi, si em pregunten si em fa mal, dic que no em fa mal. M’és igual que em diguin alguna cosa. Però, per exemple, a Vinícius se li nota que a ell sí que li fa mal. Llavors és això, l’hi diuen per fer-li mal.