De supervivent d'un viatge infernal a promesa del futbol: la història del Marcel, de Burkina Faso

En Marcel, una jove promesa de la pedrera del Lleida, va recórrer un llarg i perillós camí des del seu Burkina Faso natal per perseguir el somni de dedicar-se professionalment al futbol. Va travessar el desert, va enfrontar-se a màfies de cayucos i abusos policials, i va sobreviure a una travessia atlàntica en una embarcació precària per trepitjar sòl europeu.

Un viatge ple d'obstacles i penalitats

Amb només 15 anys, en Marcel va deixar enrere Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, un dels països més pobres del món. Acompanyat d'un amic, va creuar Mali i Algèria treballant en la construcció i neteja per reunir diners. Van haver d'escalar murs, amagar-se de la policia i dormir al ras.

A Casablanca, al Marroc, van passar un mes al carrer treballant en una cafeteria. Allà en Marcel va contactar amb la seva família per primer cop des de la seva partida. Malgrat la insistència dels seus pares perquè tornés, va continuar endavant conscient dels perills de la ruta de retorn.

Després de dos mesos a Casablanca, van aconseguir prou diners per anar a Tànger, punt de partida habitual de les travessies en pastera cap a les costes espanyoles. No obstant això, després d'un intent fallit, van decidir provar sort des d'Al-Aaiun, al sud, on surten més embarcacions però el mar és més perillós.

Una travessia a la vora de la mort

Per embarcar-se en un cayuco des d'Al-Aaiun, en Marcel va necessitar reunir 5.000 euros, dels quals 1.000 eren per subornar la policia marroquina. Va comptar amb l'ajuda econòmica de familiars a França.

La primera embarcació en què viatjava el seu amic es va enfonsar i tots els ocupants van morir ofegats. Malgrat el xoc i el temor, en Marcel va decidir tornar a intentar-ho animat per la seva família i els traficants.

Finalment va pujar a un cayuco sobreocupat amb un centenar de persones, entre elles embarassades i nens petits. Enmig de l'oceà embravit, el motor es va avariar i van estar dos dies a la deriva. "Completament xops i passant molt fred suplicàvem: No volem morir!", recorda en Marcel. Finalment van ser rescatats per Salvament Marítim i traslladats a Tenerife.

Una nova vida a Lleida

Després de sis mesos en un centre de control de covid a Tenerife, en Marcel va aconseguir escapar i volar a Barcelona amb l'ajuda de la seva cosina. Va passar per un centre de menors i finalment va arribar a Lleida, on va començar a jugar a futbol al Bordeta i l'Atlètic Segre abans de fitxar pel Lleida.

"El primer dia que vaig veure un partit al Camp d'Esports vaig dir jo vull jugar aquí", explica emocionat en Marcel, agraït especialment al president Bartolo Ayora per la seva ajuda. Llorenç Bonet, adjunt a la direcció esportiva del Lleida, remarca: "És una història que dona per escriure un llibre i perquè no frivolitzem amb els migrants".

La història d'en Marcel és un reflex de la dura realitat que afronten milers de migrants, molts d'ells menors, que arrisquen la seva vida per arribar a Europa des d'Àfrica fugint de la pobresa i buscant un futur millor. Segons dades d'ACNUR, només en 2022 més de 15.000 persones van creuar l'Atlàntic en pasteres per arribar a les Illes Canàries, amb centenars de morts i desapareguts pel camí.

Aquests perillosos viatges, controlats per xarxes de tràfic de persones, posen en evidència la necessitat d'abordar les causes profundes de la migració irregular i establir vies segures i legals. Al mateix temps, cal garantir el respecte als drets humans i la protecció dels migrants, especialment dels menors no acompanyats com en Marcel.

El futbol, en aquest cas, es converteix en un bri d'esperança i una oportunitat per a joves com en Marcel de forjar-se un futur millor a través de l'esport. No obstant això, la seva història és també un crit d'alerta sobre les dures realitats que s'amaguen darrere de cada migrant que arriba a les nostres costes.