Un exemple de superació

“Em van arribar a dir que potser no tornaria a poder jugar a hoquei.” Laia Pagès, portera de 20 anys del Pons Lleida de la Segona Catalana Femenina, torna a defensar la porteria després d’onze llargs mesos recuperant-se d’una greu lesió de lligaments creuats i menisc. El cap de setmana passat va tornar a la competició en el partit que va enfrontar el seu equip al Vila-sana. “Va ser curiosament l’equip davant del qual em vaig lesionar estant a l’Alpicat a Nacional Catalana. Una jugadora em va caure a sobre, però en un primer moment el metge no sabia amb certesa el que tenia. Jo només sabia que no podia jugar perquè el dolor era insuportable”, recorda. Era març i va ser al cap de 4 mesos, després de diverses exploracions, quan li van dir que havia d’entrar a quiròfan. “Ho vaig allargar fins al juny perquè tenia exàmens a la universitat. Em van dir que tenia el menisc trencat i que estaria un mes de baixa, i vaig sortir operada també de lligaments creuats i vuit mesos de recuperació”, explica aquesta jugadora nascuda a Tàrrega, que va haver d’anar-se’n primer al Vila-sana perquè a la seua localitat no hi havia equips femenins, es va traslladar a l’Igualada i va recalar a l’Alpicat, on va ascendir i va jugar una temporada a l’OK Lliga, tota una fita per al club. “Vam ascendir com a campiones de Nacional Catalana i vam descendir d’OK Lliga per un punt. Vaig estar a Alpicat cinc anys i la temporada passada després de lesionar-me vaig venir al projecte del Pons Lleida perquè em va agradar molt”, explica. No oblidarà el seu redebut el cap de setmana passat. “Vaig sortir a parar una falta a la primera part a Dana Antón, que juga a OK Lliga amb el Vila-sana, i després ja vaig jugar tota la segona part. Vam perdre, però les sensacions personals van ser molt bones. Han estat onze mesos de lluita i d’alts i baixos, però he tingut el suport del club i dels meus entrenadors (Pol Besora i Sergi Duch) i la conclusió és que cal tirar endavant.”