Entrepussada en un pèssim partit

Amb tan sols quatre dies de diferència el Vila-sana ha mostrat una doble cara. L’excel·lent, dimarts quan es va imposar per 1-2 a la pista del Palau de Plegamans, i una de decebedora, ahir davant del Manlleu (0-1). En un duel clau per alimentar les seues opcions de tornar per tercer any consecutiu a la Final Four de la WSE Champions League Women, el Vila-sana va patir una inoportuna entrepussada que li complica el futur en aquesta competició. Va perdre amb un gol encaixat a l’últim segon de partit, però ni l’empat sense gols, que hauria estat un mal menor, no podria haver tapat el pèssim matx que van jugar les lleidatanes. Es van sostenir en defensa, com dimarts a la pista del Palau, gràcies a la gran actuació d’Anna Salvat, però en atac no van tenir ni encert ni paciència.

Amb aquesta decebedora derrota, les lleidatanes, que han jugat les dos últimes finals de la màxima competició continental, no ho tindran gens fàcil per repetir presència entre les quatre millors d’Europa. Tanquen la primera volta de la fase de grups amb dos derrotes –Fraga i Manlleu– i una sola victòria –Palau de Plegamans–, la qual cosa les obliga a firmar una segona volta impecable si volen acabar estant entre els dos primers equips del grup.

El Vila-sana va semblar confiat que en qualsevol moment podia marcar i encarar el duel, però encara que va buscar el gol des dels primers compassos li costava trobar ocasions clares. Gimena va llançar una bola que va fregar el pal (5’) i la resposta del Manlleu no es va fer esperar. Marlena Rubio va llançar una bona rematada que suposava una seriosa advertència.

El Vila-sana portava el pes del partit, però no tenia prou frescor, el seu joc s’enredava en atac i la precipitació començava a ser un perillós símptoma. La portera visitant també parava tot el que li arribava i els dos equips es van retirar als vestidors, finalitzada la primera part, sense que hi hagués hagut gols.

L’equip del Pla d’Urgell no havia passat excessius conflictes, la portera local, amb el seu alt nivell d’efectivitat, sostenia l’equip, però no arribava el gol del Vila-sana, el temps començava a jugar en contra i el 0-0 al marcador era perillós perquè, com així va passar, un gol en contra era un risc permanent.

L’equip no va millorar, el matx va entrar en els últims minuts amb un Vila-sana atacant ja a la desesperada i, quan el xoc s’esllanguia, una pèrdua letal al centre de la pista la va aprofitar Nara López per encarar Salvat i marcar el 0-1. El desastre s’havia consumat.

Lluís Rodero no podia ocultar la decepció després de la inesperada derrota, més enllà que el gol arribés a l’última acció del partit. “Estic enfadat i tocat”, confessava.

“No hem fet un bon partit, hem jugat més amb el cor i les jugadores no han valorat el perill que té el rival, encara que ho havíem comentat. Involuntàriament, ens pensem que som superiors i no fem les coses com cal fer-les”, afegia.

A més, per capricis del calendari, el Manlleu serà el pròxim rival contra qui jugarà el Vila-sana. Serà dissabte vinent i en un partit corresponent a la Lliga. “Espero que hagin après i ens serveixi de lliçó”, afegia el tècnic lleidatà.

“En atac hem concedit moltes transicions, que era una cosa que havíem d’evitar, perquè són molt perilloses en accions a la contra”, valorava. “A més hem estat malament en defensa. Ens hem precipitat en moltes accions, no tenim prou paciència i acabem les jugades molt malament”, explicava.

Rodero va afegir, en el seu repàs de les coses que l’equip havia fet malament, que “no hem pressionat bé on havíem de fer-ho i el final ha estat ja molt dolent”.

El Telecable Gijón, líder de la Lliga en solitari

Una vegada finalitzada la jornada 12 de l’OK Lliga Femenina, el Telecable Gijón lidera en solitari la competició. Va golejar el Raxoi 9-1 i va aprofitar la victòria del Vila-sana dimarts a la pista del Palau de Plegamans (1-2). Les barcelonines, les lleidatanes i el Fraga estan empatades a 30 punts.