Al final, segons

El Barcelona va empatar amb l’Atalanta (2-2) en l’últim partit de la fase de Lliga de la Lliga de Campions i va acabar segon darrere del Liverpool, que va perdre 3-2 a Eindhoven, al malgastar dos avantatges en el marcador. Els blaugranes els van penalitzar els errors enrere, especialment per part de Ronald Araujo, que va tenir problemes de col·locació per aguantar la línia del fora de joc, malgrat anotar un gol, més que els encerts en atac, on van tornar a sobresortir Lamine, Raphinha i, en menor manera, Lewandowski.

Flick i Gasperini van plantejar el matx com una partida d’escacs. Amb marcatges individuals, joc en espais reduïts i minimitzant els errors. Guanyar un metre d’espai era una quimera i tot es decidiria en el desequilibri de l’un contra un. Va estrenar el Barça parella de centrals (Araujo i Eric) i va mastegar el partit davant d’un rival estireganyós, molt físic i poc acostumat a córrer darrere de la pilota. Es va alimentar l’atac local amb els desbordaments de Lamine Yamal, que es va sentir molt còmode jugant només contra el seu parell, però les ocasions no arribaven. L’Atalanta, sense la seua estrella Lookman, va buscar sempre Retegui i va tenir en Zappacosta el seu jugador més clarivident per l’esquerra. Lamine va gaudir d’una claríssima ocasió però el xut va disparar va sortir fregant el pal. El Barça jugava amb pausa, però sense profunditat, estava incòmode i amb prou feines podia progressar en camp contrari. I amb aquesta dinàmica, qui se sentia com un peix a l’aigua era l’Atalanta. Els de Bèrgam van arribar a marcar per mitjà de Zappacosta (min. 36), un gol que seria anul·lat a instàncies del VAR. A Flick no li agradava el que estava veient. Necessitava activar als seus estilets, posar en joc Raphinha, totalment desaparegut, que Pedri aparegués més, que li arribés alguna pilota a Lewandowski, però sobretot que el Barça fos el Barça, una cosa que no s’havia vist a la primera meitat.

Els blaugranes podien sentenciar el duel amb l’1-0 i el 2-1, però els va faltar sort en la rematada final

I com si s’hagués preparat una jugada al vestidor, els blaugranes van marcar en la primera acció del segon temps. Lewandowski, jugant de boia, va posar una pilota perfecta a l’espai a Raphinha i el brasiler la va creuar cap a al centre, on va aparèixer Lamine Yamal i el del planter va fer màgia. Va regatejar Carnesecchi i va arribar abans de Kolasinac per empènyer la pilota a la xarxa en el 47 (1-0). I a partir d’aquell moment, l’escenari va canviar. L’Atalanta ja no mesurava tan bé en els duels, el Barça tenia més espais i d’aquesta manera van lluir els seus punyals ofensius.

En el 54, Raphinha va obligar Carnesecchi a lluir-se en un llançament de falta; Lewandowski (60’) es va embolicar quan havia només d’empènyer la pilota i Lamine, amb l’exterior, no va poder firmar el doblet.

La pilota era del Barça, les bones sensacions eren seues, però va aparèixer Ederson, amb una puntada des de la frontal per tornar les taules al partit. L’1-1 va arribar en el 67, just en el millor moment dels de Flick, i de nou la partida es va situar en l’obertura de sortida. Per a l’esprint final van aparèixer Cubarsí, Fermín i Ferran Torres, però sobretot Araujo, que després de patir marcant la línia darrere es va lluir amb un gol en el 72 a la sortida d’un córner. Raphinha, de córner, va posar pràcticament la pilota al cap del charrúa, que va celebrar amb ràbia el 2-1. Però va respondre Pasalic a deu minuts del final, que va aprofitar un altre error de col·locació d’Araujo en el fora de joc per empatar el duel. En el descompte, amb un Atalanta que jugava amb deu per la lesió de Scalvini, Ferran Torres va tenir el 3-2, Raphinha va vorejar el gol olímpic i va tenir l’última en un llançament de falta, en el 97, però el brasiler no va encertar.

Al final, el Barcelona, que ja estava classificat per als vuitens de final directament, va tancar la primera fase de la Champions com a segon mentre que l’Atalanta acaba novè i haurà de jugar una eliminatòria més.

Hansi Flick va analitzar l’últim partit de la fase de la lligueta de la Champions League i va assegurar que estava molt feliç per la segona posició, però va dir que podrien haver defensat una mica millor, mentre que va reconèixer que no sabien de la derrota del Liverpool. “Estic molt feliç amb la segona posició, és un gran èxit per a l’equip. Ha estat un partit complicat, però podríem haver defensat una miqueta millor”, va assenyalar.

El tècnic alemany no va voler entrar a valorar el possible rival que tocarà a vuitens. “Sempre està bé pensar en el pròxim partit. Veurem divendres la combinació que hi ha i el que ofereix el sorteig. També cal veure que hi ha grans clubs que no estan en la següent ronda”, va apuntar el tècnic.

Sobre aquest nou format de Champions, va comentar: “El més important és que no saps mai què succeirà. Ara puc dir que estic content amb aquest format perquè estem entre els 8 primers i tenim 15 dies més per entrenar.”

D’altra banda, Lamine Yamal va assegurar que “l’important era no perdre” i que està content amb el segon lloc. “Volíem guanyar, com en tots els partits, però no ha pogut ser. No passa res”, va comentar el del planter, que va reconèixer que “el Barça és sempre favorit, és per a mi el millor club d’Europa”. “Hem de seguir endavant”, va sentenciar el del planter.

Barça i United negocien la cessió de Rashford

Barça i Manchester United ja han començat a negociar la cessió de Marcus Rashford al club blaugrana a sis dies del tancament de mercat. Segons ha revelat The Telegraph, els clubs estarien parlant a través del germà i agent del jugador, Dwaine Maynard, amb l’objectiu de trobar un acord complicat atesa l’elevada fitxa amb què compta el futbolista. El United vol estalviar-se tot el salari, mentre que el Barça ja ha deixat clar que només serà capaç de pagar un límit màxim que arribaria al 50 per cent del que ha de percebre el jugador fins al juny.

Els ingressos pugen ja a 88 milions

El Barça, ja a l’espera de conèixer el rival a vuitens, ja té assegurats 88 milions d’euros de la UEFA per la seua participació en aquesta edició del torneig, el segon que més després del Liverpool. Es va embutxacar 0,7 quilos més per l’empat d’ahir i va assegurar els 9,625 de bonificació a l’acabar en segon lloc de la lligueta. A banda del fix de 18,62 milions per a cada un dels 36 participants, les 6 victòries i l’empat d’ahir han suposat 13,3 M€ més. A la xifra cal afegir-hi una prima més de dos milions per haver-se classificat entre els 16 primers.

“La que surt perjudicada sempre és la dona”

Alèxia Putellas va parlar ahir sobre la possibilitat que la Supercopa d’Espanya femenina es porti, com la masculina, a l’Aràbia Saudita. “Començo a tenir la sensació que això de lluitar només és un tema de dones. Crec que aquí o anem tots junts o no anem. Tinc la sensació que al final la que sempre surt perjudicada és la dona. És moment de replantejar moltes coses. Ara no puc dir ni que sí ni que no perquè només és una hipòtesi, o almenys jo no en tinc informació real, però també et dic que al final nosaltres no decidirem”, no va subratllar.