ELS DETALLS
El Pons Lleida tuteja el Barça
L'equip lleidatà va merèixer un millor resultat davant del líder de la competició, que va posar contra les cordes fins al final. Darío Giménez obre el marcador als tres minuts i el Barça remunta amb dificultats
El Pons Lleida va merèixer un millor resultat davant del líder (3-4), un Barça que continua sense perdre ni un sol punt en la competició, però que ahir a l’Onze de Setembre va estar contra les cordes i on no van arribar amb la indiscutible qualitat dels seus jugadors, ho van poder fer gràcies a una protestada actuació arbitral, molt permissiva amb les accions de l’equip barceloní i extremament rigorosa amb els locals. El Pons Lleida va donar la cara davant del millor equip de la Lliga, com ja va fer la setmana anterior a la pista del Liceo, però es va quedar sense el premi de sumar algun punt més en el seu caseller.
L’equip d’Edu Amat va sortir molt endollat al partit, motivat potser pel Gonna Fly Now, el tema principal de Rocky, que va sonar en els segons previs al xiulet inicial. El matx no va tenir treva des del començament. El Barça va sortir disposat a imposar la condició de líder que no ha cedit ni un sol punt en tota la Lliga, però davant tenia un Pons Lleida que va jugar sense complexos, de tu a tu i que, per joc i ocasions, va merèixer emportar-se almenys un empat. Però ja diuen els entrenadors que el que no es pot entrenar no depèn d’ells i les decisions arbitrals en formen part, d’això. Els col·legiats van perdonar algun penal al Barça i es van estalviar alguna targeta blava. Massa ajuda per a un equipàs que no ho necessita. Bé, ahir ja es va veure que sí que ho va necessitar.
Després d’una primera ocasió de Ferran Font als dos minuts, va arribar el primer gol del Llista, que va fer esclatar l’afició, que omplia les grades de l’Onze de Setembre. Darío Giménez va llançar un tret davant del qual res va poder fer Carles Grau, per a l’1-0 en el minut 3. Nico va tenir el segon en el minut següent, però no va encertar en la rematada. El Barça va reaccionar amb ràbia al gol lleidatà i es va llançar ràpidament a buscar l’empat, que no va tardar a arribar. Cada una de les seues arribades tenia molt perill i en una, en el minut 6, Ferran Font va anotar l’1-1 amb un rematada a la mitja volta. Tres minuts més tard era Marc Grau qui situava l’1-2.
El Pons Lleida no es va ensorrar malgrat veure’s darrere al marcador i va continuar atacant amb criteri. Darío Giménez va tenir una bona ocasió en el minut 10 i també van poder marcar Nuno Paiva en el 15 i Sebas Moncusí el 16.
Però qui va tornar a marcar va ser el Barça. En el minut 21 els col·legiats van mostrar una targeta blava a Nico Ojeda i Ferran Font va superar amb el seu llançament Javi Sánchez per a l’1-3. A falta de 18 segons el Llista tornava a trobar premi a la seua insistència i un gran rematada de Nuno Paiva situava el 2-3.
Si a la primera part el Pons Lleida va jugar a un bon nivell, es va superar a la segona, en la qual es va mostrar clarament superior al Barça. Va tenir arribada, va tenir ocasions, però no va tenir la fortuna de cara en les rematades. Nuno Paiva va estavellar una bola al pal que mereixia el gol, tot just iniciar-se el segon període (27’), però l’encert que se li negava al Llista el va tenir el Barça, que en el minut 28 va anotar el 2-4 amb una rematada de Pablo Álvarez. Amb el matx al màxim de tensió, un minut més tard, el 29, els àrbitres van mostrar una targeta blava a Pablo Álvarez, però Nico Ojeda no va encertar en el llançament. En el 34, després d’una bona ocasió de Tombita Torres, el Barça va cometre la desena falta, però tampoc va encertar Nico. Els llançaments directes també van ajudar a condemnar el Llista, ja que en el 36 va ser Nuno Paiva qui va fallar un penal. I a l’acció següent Sebas Moncusí va anotar el 3-4, que donava esperances als lleidatans. Els últims minuts van ser molt intensos, però ja no hi va haver més gols i la victòria se la va endur, patint molt, el líder Barça.
Edu Amat no estava content per la derrota, encara que era conscient del gran partit que va jugar el seu equip. “Reforça la moral, però no consola. Hem fet una segona part espectacular, que ha estat nostra totalment. Ells han fet un gol de retruc, ens el fem nosaltres en un dels millors moments. Competeixes molt bé i té molt de mèrit competir així amb el Barça quan jugues amb dos reglaments. Al final penso que hi ha accions en les quals tot el gris cau sempre del mateix costat i això és sens dubte una cosa contra la qual hem de jugar. Sabíem que passaria, però no per això és menys greu”.
Admetia el seu malestar amb l’actuació arbitral, que va considerar parcial. “Jo no parlo dels àrbitres. Al final es justifiquen que acabem amb una blava cada un, que creuen que han aplicat el mateix criteri en ambdós costats, però hi estic totalment disconforme. No és opinable, hi ha un àrbitre que s’ha posat dos vegades la mà a la butxaca i no ha estat capaç de treure la targeta perquè era en contra d’ells. Amb 1-0 hi ha un penal clar a Darío i no s’han atrevit a xiular-lo. L’equip està demostrant que es mereix un respecte molt més gran que el que han tingut aquests dos senyors avui al pavelló”.
Sí que va destacar el suport incondicional de l’afició: “Sortir i veure la grada com estava, als dos costats del pavelló, fa goig.”
