Festa històrica: l'AEM-Barça reuneix 10.000 espectadors al Camp d'Esports per veure el millor equip del món

El Camp d’Esports es va vestir ahir de gala per rebre per primera vegada en aquest segle XXI un partit femení, en el qual l’AEM va rebre el totpoderós Barça en les semifinals de la Copa Catalunya. Prop de 10.000 persones van engalanar les grades de l’estadi lleidatà per observar com l’AEM provava de resistir davant del vigent campió de tots els títols i, sense ni tan sols fer res malament, va acabar caient per 0-6. I va passar simplement perquè davant tenia el millor equip del món, que, malgrat deixar a casa grans estrelles com Alèxia Putellas o Aitana Bonmatí, va demostrar que alineï qui alineï gairebé sempre passa per sobre de qui tingui al davant.

Es va complir el que s’esperava. El Barça va golejar i Lleida va respondre per viure una festa històrica al Camp d’Esports com una manera de reconèixer també un AEM que compleix el seu centenari i les jugadores del qual van sentir la calor que tant mereixen i tan poques vegades reben al Recasens. I segurament molt públic va acudir atret pel Barça, però l’equip blaugrana va acudir a Lleida únicament i exclusivament perquè l’AEM es va plantar en semifinals per mèrits propis, eliminant l’Espanyol, també de Lliga F (1-0).

Així, el conjunt lleidatà va sortir al partit amb un onze reconeixible, contra un Barça sense gaires de les seues primeres espases i amb talents del filial completant l’onze, entre les quals les lleidatanes Alba Caño i Ona Baradad. Tanmateix, sí que va sortir com a titular la màxima golejadora de la Lliga F, Ewa Pajor, un talent incontenible en l’atac, que no va parar d’intentar-ho fins que va anotar el 0-1. Tot i que la polonesa va trobar molta resistència en un AEM que va contenir les blaugranes en els primers compassos i, quan es va veure sobrepassat, va trobar la seua salvaguarda en les parades de María Mon, especialment amb un brillant peu al primer pal a xut d’una Pajor (20’) que cinc minuts més tard la va batre després d’internar-se sola a l’àrea (0-1). Poc després va ser Caño qui va estar a prop de marcar a casa seua, amb una fuetada al travesser, abans que Meri Martorell salvés el segon gol de Pajor amb una brillant segada. Tanmateix, el darrere aemista no va poder fer res per evitar el 0-2 de Schertenleib al 35, que va sorprendre amb un xut creuat. L’AEM va tenir la seua oportunitat, en un robatori de Loba sobre Rolfö que l’andalusa no va poder definir amb encert en el mà a mà amb Gemma Font. Al descans, els dos equips van decidir repartir minuts, davant de la possibilitat de fer fins a 11 canvis. Però va ser el Barça qui va treure millor rendiment de les cares noves, en especial una Claudia Pina letal. La de Montcada va posar un córner davant de Jana Fernández, que va anotar el 0-3, i després va anotar el 0-4 i el 0-5, amb dos xuts mesurats des del sector esquerre. Entre els dos gols, la capitana de l’AEM, Mariajo, va tenir l’ocasió més clara per anotar el gol de l’honor, quan el Barça va perdre una pilota a la seua àrea, i va superar la portera amb el control però va rematar fora una vegada tenia tota la meta lliure per marcar. Va ser un meridià exemple de la diferència entre tots dos equips, perquè mentre que l’AEM va fallar una gran ocasió, el Barça se’n va inventar una per convertir el 0-6, en un preciós xut de Brugts des del vèrtex esquerre de l’àrea per liquidar un matx que, malgrat el resultat, va complir les expectatives de ser una festa del futbol femení lleidatà.

Més espectadors que a la Supercopa femenina

Amb gairebé 10.000 aficionats al Camp d’Esports, l’afluència al partit va superar la de la recent final de la Supercopa entre Barça i Madrid (5-0) a Butarque, que en va reunir 9.452.

Samarreta de suport a Laura Fernández

La plantilla lleidatana va saltar al camp amb una samarreta de suport a una de les seues capitanes, Laura Fernández, que tornarà a passar pel quiròfan després d’un any i mig de baixa per reparar un menisc, una de les zones afectades en la seua primera lesió.

L’AEM perd el títol que va guanyar amb el seu filial

L’AEM era el vigent campió de la Copa Catalunya, ja que el títol de l’última edició, on no jugaven equips de categoria estatal, el va guanyar el filial.