El Hiopos Lleida planta cara al Madrid però acaba cedint al final

És ben clar que per guanyar contra el Reial Madrid no només has d’estar vorejant la perfecció en el teu joc i que els blancs no tinguin el dia, que ahir no va passar ni l’una ni l’altra cosa, sinó que també has de confiar –o més aviat tenir molta fe–, que l’arbitratge sigui imparcial, que tampoc no ho va ser. 

Dir que l’actuació dels col·legiats va ser la causa de la derrota de l’Hiopos Lleida seria faltar a la veritat, però no hi ha dubte que el triplet de negre va ser un rival més amb el qual els de Gerard Encuentra van haver de bregar ahir, al marge d’un Madrid que va tirar de qualitat individual i les ajudes arbitrals com ja va passar en l’anada al WiZink Center, per encadenar la vuitena victòria en Lliga i mantenir-se líder, ara en solitari, en vigílies de la Copa del Rei.

L’Hiopos va tutejar el Madrid. Va obligar Chus Mateo a haver de recórrer als titulars en els moments calents per evitar la quarta derrota dels blancs en la seua cinquena visita al Barris Nord. Va arribar a aixecar dos marcadors molt adversos, de 15 punts en el primer quart i d’11 en el tercer, i es va situar amb avantatge, però no n’hi va haver prou per donar la campanada. 

L’enorme qualitat dels Hezonja, Llull, que va arribar a la 1.000 triples a l’ACB (davant seu només queden Navarro i Herreros), Tavares, Abalde i companyia va acabar imposant-se en un tram final en el qual als lleidatans els va faltar encert. No va començar gens bé el partit. Parcial de 0-7 amb Tavares fent molt mal a la pintura i els lleidatans molt desencertats. A còpia de triples el Madrid va prendre els primers avantatges que Walden, amb dos cistelles seguides des de més enllà dels 6,75 va frenar (6-7). 

Però els de Chus Mateo veien el cèrcol enorme i els triples no paraven de caure. Henzoja, per partida doble, Campazzo, Llull i fins i tot l’angolès Bruno Fernando, una de les últimes incorporacions, van cosir el cèrcol lleidatà per arribar a una renda de 15 punts (11-26, m.8), la màxima de tot el partit. Va tardar a replicar el Lleida, però ho va fer i amb un parcial final de 10-2 va reduir el desavantatge a set al final del primer quart (21-28).

En el segon període va seguir la mateixa tònica, amb un Hiopos a l’alça que va completar un altre de parcial de 12-4 que li va permetre capgirar el partit i situar-se per primera vegada davant (33-32). Hamilton, molt més entonat i actiu que altres dies, començava a deixar-se veure al costat d’un combatiu Bozic. 

Chus Mateo va prendre nota i va tornar a pista les seues primeres espases i el seu equip va tornar a prendre el comandament amb Hezonja i Campazzo fent molt mal des de la línia de tres punts (34-42, m.19). Els blancs van aconseguir mantenir aquesta renda de 9 punts al descans gràcies a una ajuda dels àrbitres, que van anul·lar un triple de Walden sobre la botzina que va fer l’efecte que entrava a temps.

De tornada, més protagonisme arbitral. Dos faltes seguides van enviar Hamilton a la banqueta i el Madrid va tornar a anar-se’n en el marcador gràcies a cinc punts seguits de Llull (42-52). Encuentra va parar el partit, però no va evitar que el desavantatge creixés fins als onze (47-58), moment en què els de bordeus van tornar a reaccionar gràcies als triples. Un de Van der Vuurst, un altre de Hasbrouck i dos seguits de Bropleh van ajudar a completar un parcial de 18-5 que va tornar a situar davant l’Hiopos (65-63), que llavors ja havia perdut Oriola, eliminat per una tècnica per queixar-se iradament d’una cistella que no van donar de Hasbrouck després que Ndiaye i Fernando toquessin el tauler en l’intent de tap. 

S’arribava a l’últim assalt amb tot per decidir, però l’entrada dels lleidatans no va ser la que requeria el moment i un parcial de 2-13 en tot just quatre minuts, amb Llull i Fernando infal·libles des dels 6,75, pràcticament va liquidar qualsevol opció de victòria (67-79). L’Hiopos encara va treure orgull i es va arribar a situar set en diverses ocasions, però alguna personal discutida i l’encert de Campazzo i Hezonja van acabar certificant la derrota.