L'Alpicat, cau al descens

El Lleidanet Alpicat va caure derrotat ahir a la nit en un duel crucial per la permanència i ho va fer de la manera més cruel. En els tres últims minuts se li va esfumar la victòria que, amb molt esforç i remuntada inclosa, acariciava amb el 4-3, però en aquells últims minuts fatídics el Voltregà es va emportar el matx amb dos gols, l’últim a falta de 43 segons, que valen el seu pes en or. No va poder l’equip de Jordi Sito Expósito defensar el fortí que estava sent l’Antoni Roure, on havia guanyat els últims quatre duels. Ara, després de la derrota, els rogets es veuen superats a la classificació –encara que amb els mateixos punts– pel Voltregà i es queden en l’antepenúltima posició, és a dir, cauen a plaça de descens.

El xoc ja va començar torçat amb el Voltregà avançant-se en el marcador en el minut 10 després d’un ràpid contraatac culminat per Àlex Rodríguez. I és que el partit havia començat a un ritme trepidant, però en aquest anada i tornada els de Sant Hipòlit havien avisat amb més perill davant de la porteria del seu rival.

Sito Expósito va demanar un temps mort tot just encaixar el gol visitant i, encara que quant a joc no van millorar les prestacions locals, van empatar en un tret llunyà de Jan Munné que va sorprendre l’exporter del Llista Uri Codony (1-1, min. 17). L’empat sí que va donar ales a l’Alpicat que, un minut després, tenia l’ocasió d’ampliar l’avantatge en una falta directa, després de veure Molas la targeta blava, que Marc Vázquez no va aconseguir, tanmateix, transformar en gol.

Però llavors el Lleidanet ja era un altre equip. En el minut 19 Mats Zilken provava el tret i tot seguit era David Ballestero el que posava a prova Codony. El tècnic visitant Ferran López demanava temps mort perquè el matx havia canviat d’amo. I sense solució de continuïtat arribava el penal a favor de l’Alpicat, que aconseguia transformar Mats Zilken. Era el 2-1 (min. 20) i els lleidatans no només havien completat la remuntada, sinó que estaven controlant millor el joc, sense les precipitacions de l’inici. Semblava que al descans s’arribaria amb el curt, però avantatge a la fi, local, però a l’últim minut Oriol Llenas, en un ràpid contraatac, es plantava davant de Codony i el batia sense remissió col·locant el 3-1 en el marcador. Els equips van enfilar els vestidors amb la sensació en l’Alpicat que el pitjor glop ja s’havia superat.

Però lluny de la realitat perquè gairebé tot just reiniciar-se el joc, el Voltregà reduïa distàncies per mediació d’Àlex Rodríguez (3-2, min. 27), que aconseguia així el doblet.

Novament, el Lleidanet va semblar descentrar-se i els visitants van tornar a ficar-se en el partit. Així, un robatori de pilota d’Àlex Rodríguez a Marc Vázquez va deixar el jugador barceloní sol davant de Bosch, però no va aconseguir batre’l (min. 31). Expósito, veient el déjà vu de l’inici del primer període, va tornar a demanar un temps mort per ordenar les idees dels seus jugadors. Aquest intent de reacció es va plasmar en una rematada de Zilken i un tret duríssim de Munné que va fer anar a totes Codony. Però el que són les coses, en l’acció següent Humbert Serra en acció individual s’obria espai cap al centre i batia Bosch col·locant el 3-3 en el marcador (min. 35).

Calia tornar a començar i la meritòria i merescuda remuntada de l’Alpicat s’havia esvaït del tot. Els locals van tornar a tirar d’urpes i empesos per l’afició van protagonitzar uns minuts en què van posar setge a la porteria visitant amb rematades de Iago Vázquez i Zilken que van acariciar el 4-3.

Per fi, en el minut 43 va arribar el quart gol local, de nou gràcies a la inspiració de Mats Zilken. Nova remuntada que apuntava a una altra victòria local.

Tanmateix, a tres minuts del final, Arnau Canal posava 4-4 i a falta de 43 segons Jordi Burgaya guillotinava l’Alpicat amb el 4-5.

Expósito: “Ha faltat poc menys que donessin maletins als àrbitres”

El tècnic del Lleidanet Alpicat, Jordi Sito Expósito, va ser molt dur amb l’actuació arbitral en la seua anàlisi després del matx. “Faig dos valoracions. Una del que ha passat a la pista i l’altra del que ha passat al túnel dels vestidors amb els àrbitres. Ha faltat poc menys que els donessin maletins a la mitja part. Han aclaparat els àrbitres, els del Voltregà. Sabem que el seu escut pesa molt en l’hoquei i els àrbitres a la segona part els han ficat el partit molt de cara. Repeteixo, ha faltat poc menys que els donessin maletins”, va insistir. Pel que fa al duel en si, va assenyalar que “hem trobat el partit que esperàvem amb un Voltregà en bona dinàmica, que s’hi jugava tres punts molt importants”. “Crec que hem fet a la primera meitat el que podíem fer, quan ens han deixat, i a la segona resulta que, segons els àrbitres, ens tirem a terra, no ens fan faltes.. En aquest sentit, el Voltregà s’ha anat encoratjant i no ens hem adaptat a aquesta situació, que és aliena a la competició. Ens en anem molt dolguts i molt enfadats”, es va sincerar.