ELS
Pons Lleida guanya per golejada (6-0) i s'encamina cap a la Final Four
El Pons Lleida repeteix la golejada de l’anada contra La Vendéenne i segella el bitllet per a la seua sisena Final a Quatre de les últimes 7 per un global de 14-3 || El rival en semifinals serà l’Igualada, vigent campió

Fran ‘Tombita’ Torres celebra amb ràbia el gol que va suposar el 3-0, obra seua, a pocs minuts d’assolir el descans. - SEBAS MONCUSÍ
El Pons Lleida continua allargant el seu idil·li amb la Europe Cup i ahir va confirmar la seua sisena presència a la Final Four de la competició de les últimes set edicions, al segellar amb una altra golejada (6-0) la tornada de quarts de final davant de La Vendéenne, que ja va caure per un contundent 3-8 en el partit d’anada. El conjunt lleidatà en tenia prou amb mantenir els cinc gols de renda que havia aconseguit en l’anada de fa tot just un mes a França. Però lluny de conformar-se amb això, va sortir a la pista amb la voluntat de tancar la classificació amb una gran imatge davant de la seua afició i per arribar amb bones sensacions a la Copa del Rei d’aquesta propera setmana. Des de l’arrancada, l’equip llistat va aclaparar per complet un La Vendéenne que mai va semblar confiar en les seues escasses opcions de remuntada. Així, els d’Edu Amat jugaran les semifinals per optar al seu quart títol de la Europe Cup, després dels tres seguits entre 2018 i 2021 (el 2020 no es va disputar per la covid), amb l’Igualada, el vigent campió, després de guanyar l’any passat l’única Final Four de les últimes set en què no va participar el Pons Lleida, que va disputar la Champions la passada campanya. L’altra semifinal serà un encreuament portuguès entre Tomar i Riba d’Ave. La superioritat de l’equip lleidatà, en el qual ahir no va participar Nico Ojeda, amb molèsties, va ser patent des del primer minut. El matx va ser una constant d’atacs dels d’Edu Amat, que es trobaven còmodes tant quan el seu oponent es tancava com quan li permetia córrer en transicions, una cosa molt menys habitual en els primers compassos.
Després de nombrosos intents d’atac finalitzats per Fran Torres i Jordi Badia, va ser el capità Sergi Duch qui va obrir el marcador en el minut 4 (1-0), amb un gol que va obrir la veda del tiberi lleidatà.
La Vendéene només va replicar amb un tret al travesser de Gefflot just després i només veia com el seu porter Arnau Serra havia d’intervenir una vegada i una altra per repel·lir els intents dels jugadors d’Edu Amat. Ho va aconseguir amb especial mèrit en una rematada de Miguélez (9’), però poc després es va veure sorprès per una definició suau de Nuno Paiva que se li va colar entre les cames (2-0). Les ocasions continuaven caient i al bon rendiment dels jugadors de pista s’hi va sumar el del porter Javi Sánchez, molt atent en tots els trets francesos, especialment en un de molt llunyà que li va rebotar a l’esquena després de tocar al pal, però va aconseguir que no acabés en el 2-1.
El Pons Lleida va dictar la sentència final just abans d’arribar al descans, quan en el marge d’un minut i mig Fran Torres i Sergi Duch, aquest amb una inapel·lable rematada creuada, van ampliar el marcador fins al 4-0 perquè la segona part fos un absolut tràmit, amb un 14-3 per als lleidatans en el global de l’eliminatòria. Malgrat jugar amb menys tensió després del descans, Miguélez va anotar el gol que tant havia buscat prèviament per col·locar el 5-0 a 22 minuts del final. Els lleidatans buscaven lluir-se en les jugades, però tot i així van obligar a intervenir en repetides ocasions el porter visitant. En canvi, el conjunt francès estava negat i va fallar fins i tot un penal comès per Darío Giménez en el 31. Els minuts anaven passant i, després d’ocasions fallades en els dos costats de la pista, Sergi Duch va completar el seu hat-trick per establir el 6-0, amb el qual el Pons Lleida torna a presentar candidatura per aconseguir el seu quart títol continental.
❘ lleida ❘ El tècnic del Pons Lleida, Edu Amat, va voler remarcar que “arribar a la Final Four sembla que és una cosa que ens estem prenent com un hàbit, però realment és una cosa molt complicada i ho hem de disfrutar perquè no és una cosa que s’aconsegueixi cada dia”. A més, va ser clar sobre on volen disputar la fase final de la competició, reclamant una candidatura clara perquè se celebri a Lleida. “Volem portar la competició, perquè en aquesta pista ens sentim forts i el nostre percentatge de guanyar augmenta molt. A veure si l’ajuntament es comporta i ho podem aconseguir”, va sentenciar.
En aquesta línia va destacar que “el primer any que vam arribar a la Final Four es va celebrar com un èxit i ara des d’un inici ens presentem amb la idea de lluitar el títol. La Final a Quatre és gairebé una obligació i demostra també la maduresa que ha assolit el club en els últims anys”.
Amat també va opinar sobre el seu rival a les semifinals, un Igualada que “coneixem molt i contra el qual hem sumat una victòria i una derrota a la Lliga”. “Estan en una dinàmica ascendent i arriben després d’eliminar el campió d’Europa, així que serà difícil, però encara queda temps i treballarem per fer-los mal”, va afegir el tècnic, que va posar el focus en la Copa del Rei que arranca dijous per als seus. “És una competició bonica i també hi anem amb la idea de tornar amb el títol. És complicat, però aquesta és la nostra mentalitat”, va dir.
L’Igualada elimina el campió d’Europa
L’Igualada va sorprendre als penals el vigent campió de la Champions, l’Sporting CP. El Voltregà va perdre l’avantatge de l’anada i va caure amb el Tomar (6-5 global).