Doblet històric

Marc Márquez ha tornat, i de quina manera. Han hagut de passar 1.932 dies –des del 17 de novembre del 2019– i 93 grans premis per veure de nou el pilot de Cervera liderant el Mundial de MotoGP al final d’un cap de setmana pletòric per a la saga Márquez, ja que el seu germà va pujar al segon calaix d’un podi històric. I és que és la primera vegada que dos germans copen les dos primeres posicions d’un GP de motociclisme en tota la història del Mundial. Ja ho van aconseguir l’any passat a Alemanya, però llavors van ser segon (Marc) i tercer (Àlex), un precedent que sí que hi havia a la Fórmula 1, quan Ralf Schumacher va guanyar el GP del Canadà del 2001 i el seu germà Michael el va secundar a la segona plaça.

La victòria del vuit vegades campió és la número 89 de la seua etapa mundialista, cosa que el situa a només una del mític Ángel Nieto. Més lluny hi ha Giacomo Agostini (122) i Valentino Rossi (115). A més, és el seu podi 112 en la classe reina, amb el qual iguala Dani Pedrosa, una altra llegenda, i es posa amb 151 a un dels podis totals de Lorenzo i dos dels de Pedrosa.

Marc Márquez (Ducati) va completar el seu cap de setmana perfecte. Dissabte es va imposar en la prova esprint, amb pole inclosa, i ahir va guanyar inapel·lablement el primer gran premi de l’any, una cosa que no aconseguia des de Qatar 2014. Però aquest triomf té més valor si es té en compte aquest últim lustre en què el lleidatà no ha tingut el paper protagonista a què estava acostumat abans de la greu lesió soferta a Jerez el 2020.

El vuit vegades campió del món, en el seu primer Gran Premi vestit de roig, va complir àmpliament les expectatives. A Buriram, on el 2019 confirmava la consecució del seu últim títol de MotoGP, Marc Márquez va firmar una sortida perfecta per escapar-se, mentre que Pecco Bagnaia li va guanyar la posició a Àlex Márquez, que va haver de sortir de pista en els dos primers revolts per tornar quart, però abans d’acabar la primera volta ja havia aconseguit superar el japonès Ai Ogura (Aprilia RS-GP) i l’italià per recuperar el segon lloc. Marc va continuar amb un ritme molt fort i en el cinquè gir ja comptava amb 1.2 segons sobre el seu germà i ja gairebé dos i mig sobre Bagnaia, si bé en algun moment hauria de començar a pensar a mantenir les condicions dels pneumàtics per a una carrera prevista a 26 voltes que podria fer-se molt llarga per al vuit vegades campió del món. Però una volta més tard, en el setè gir, el de Cervera va semblar tenir un problema a la seua moto en el revolt tres que li va fer perdre tot el seu avantatge i va permetre a Àlex superar-lo, encara que Marc s’hi va enganxar literalment. Bagnaia es va adonar de la situació per atansar-se a menys d’un segon del duo lleidatà. Marc Márquez va confirmar la teoria més plausible d’haver de complir amb les pressions dels pneumàtics en el 60 per cent de les voltes, la qual cosa al portar el pneumàtic davanter amb la pressió baixa el va forçar a esperar el seu germà per anar darrere d’ell i tornar a apujar la pressió, amb la qual cosa va demostrar una superioritat clara respecte als seus rivals. Aquesta estratègia els va permetre que Bagnaia s’atansés, a menys de set dècimes de segon, al rodar Àlex a un ritme sensiblement més baix que el del seu germà, que anava literalment enganxat a ell en tot moment. Àlex es va mantenir líder amb el seu germà adherit a ell i sense que Bagnaia fos capaç d’eixugar les diferències. A menys de cinc voltes del final l’italià va aconseguir atansar-se als dos germans, però en el revolt número dotze, al final de la vint-i-tresena volta, Marc va decidir passar a l’atac i en a penes uns revolts ja tenia un avantatge considerable camí de la seua primera victòria de la temporada. Va ser tal la superioritat que en les tres últimes voltes va assolir un avantatge d’1,7 segons sobre el seu germà i gairebé dos segons i mig sobre Bagnaia per convertir-se en el primer pilot de l’equip oficial Ducati a guanyar la cursa del seu debut des de Casey Stoner el 2007. Marc torna a liderar el Mundial més d’un lustre després, amb vuit punts d’avantatge sobre el seu germà i 14 sobre Bagnaia.

❘ buriram ❘ Marc Márquez estava emocionadíssim a l’acabar la carrera, al punt de les llàgrimes. Va valorar el que significa el triomf per a ell, donant més importància al doblet amb el seu germà Àlex. “Estic súper content d’iniciar aquesta nova etapa, l’assaboriré, no m’emocionaré, estem primer i segon dos germans en MotoGP, és una cosa increïble, no sé si ho repetirem una altra vegada acabar 1r i 2n, però en el podi sí que hi serem altres vegades”, va declarar. “Segur que la mare, que és a casa, s’ha emocionat molt”, va afegir visiblement emocionat.

“Aquest és el top 1 dels meus grans premis”, valorava Marc, que afegia: “Per a mi sempre la família ha estat el més important, i amb el meu germà. S’ho ha guanyat ell, no m’emocionaria si ell no estigués en el podi. La meua família no ha demanat mai res com a recompensa, ho ha fet tot per passió, i sobretot el meu avi, que ho estarà veient des del cel.”

Per la seua part, Àlex va assegurar que “ha estat un cap de setmana perfecte. Dijous estàvem entrenant els dos amb moto, ja que la carrera ha estat el mateix: jugar al gat i al ratolí, anar un davant i un altre darrere”, i va reconèixer que lluitar pel títol és gairebé impossible. “Estem a mig passet del Pecco i del Marc”, va dir.

Diogo Moreira voreja el podi i victòries espanyoles en les dos categories

El brasiler Diogo Moreira, establert des de fa diversos anys a Alcarràs, va estar molt a prop de pujar al podi en la primera carrera de la temporada de Moto2, però va haver de conformar-se amb la quarta posició d’un gran premi dominat de principi a final per l’espanyol Manuel Manugas González, que va guanyar davant del seu compatriota Arón Canet (Kalex).

En Moto3, domini absolut dels pilots espanyols, amb triomf incontestable de José Antonio Rueda (KTM), seguit del debutant Álvaro Carpe (KTM) i d’Adrián Fernández (Honda).