Finalistes!!!

❘ calafell ❘ El Pons Lleida va engrandir una mica més la seua història al classificar-se ahir per primera vegada per a la gran final de la Copa del Rei, després de derrotar en un partit frenètic el Noia Freixenet (2-1). Dos gols de l’argentí Darío Giménez, el segon després de desviar amb un subtil toc amb el maluc una penjada de Jordi Badia, van sentenciar els barcelonins, botxins del Barça en quarts de final. Els lleidatans, malgrat la important baixa de Nico Ojeda, que ahir es va vestir de curt malgrat que estarà diverses setmanes sense jugar per una lesió de genoll, van saber contrarestar el poder ofensiu del Noia i sortir airosos d’un duel que haurien pogut sentenciar molt abans si Fran Tombita Torres no hagués errat una directa per la desena falta rival. El Llista, que compta amb tres títols europeus a l’historial (2018, 2019 i 2021), pot estrenar el seu palmarès estatal si derrota avui (12.15) el Reus, el seu últim botxí coper i que en la segona semifinal va golejar (5-1) el Liceo.

El partit va arrancar trepidant, amb els dos equips bolcats a l’atac. Bargalló va posar en un compromís Zapater tot just treure de centre en una jugada d’estratègia i Fran Torres va tornar el cop dos minuts després davant d’un Blai Roca molt segur. Als 4’va aparèixer la genialitat de Darío Giménez, l’heroi del partit. Contra rapidíssima i l’argentí, en lloc de disparar, cedeix d’esquena perquè Miguélez, venint des d’enrere, remati al pal, amb la mala fortuna que la bola, després del rebuig, queda sota el cos del porter. El Noia va replicar de la mà d’un Morales molt actiu, que va tenir tres ocasions, una repel·lida pel pal.

Tots dos equips van abaixar un àpex la intensitat i el joc es va asserenar, així com les ocasions, que van ser menys clares fins que una acció d’estratègia va permetre al Pons Lleida prendre avantatge. Darío va executar una falta des de la frontal i la bola, després de rebotar al patí d’un jugador, es va enverinar i va sorprendre un Blai Roca que estava molt tapat (1-0, m.21). Però poc li va durar l’alegria als lleidatans, ja que a 38 segons per arribar al descans, una genialitat de Jordi Bargalló, que aquesta setmana anunciava la seua retirada als 45 anys, va restablir les taules amb un golàs.

La segona meitat va arrancar una altra vegada amb un ritme molt alt. Nuno Paiva va avisar al poc de reprendre’s el partit i Costa va tenir l’1-2 a les mans, però va rematar massa alt. Les ocasions se succeïen, potser no amb tanta claredat com en la primera part, però la novena falta del Noia va condicionar molt el joc dels barcelonins en defensa. I és que dos minuts després, al 42, una penjada de Jordi Badia a l’àrea la va tocar subtilment Darío Giménez amb l’esquena i la bola va entrar a la porteria del Noia, una acció que van protestar molt els seus jugadors a l’entendre, erròniament, com es va poder comprovar en les imatges de televisió, que l’argentí podia haver-la tocat amb el braç.

El gol va deixar una mica tocats els de Sant Sadurní i el Pons Lleida hauria pogut sentenciar en un parell d’accions. La primera, en una contra conduïda per Darío, que va assistir Jordi Badia i aquest no va aconseguir empalar sol davant Blai Roca; i la segona, una directa per la desena falta dels barcelonins que Fran Torres es va encarregar d’executar, però el porter del Noia va salvar l’equip del tercer gol. Faltaven encara set minuts per al final, tot un món. Edu Amat va parar el matx i va alliçonar els seus per a un final que no seria apte per a cardíacs.

Com era d’esperar, el Noia es va bolcar davant de la meta de Martí Zapater, però els llistats, molt concentrats, van sobreviure al setge. Faltant 35 segons per al final del partit, el tècnic rival va retirar el porter per atacar amb cinc jugadors i Bargalló, gairebé en l’últim sospir, va tenir l’empat, però el seu tret se’n va anar fregant el pal, certificant així la classificació del Llista per a la seua primera final de Copa, en la qual se les veurà amb el Reus, l’últim que el va batre en aquest torneig el 2022, en les semifinals disputades precisament el Lleida.

Edu Amat: “Volem fer-ho redó i emportar-nos la Copa cap a Lleida”

Edu Amat estava ahir exultant i va reconèixer que “és una cosa històrica per al club. No tinc gaires paraules per valorar el que hem aconseguit, amb el temps ho farem. No sé el que passarà demà, però passi el que passi, al juny ho veurem amb altres ulls, i si aconseguim la Copa ja en serem conscients”, va comentar el tècnic llistat, que en vol més. “És molt bonic fer història, però volem fer-ho redó i emportar-nos la Copa cap a Lleida. Esperem acabar d’escriure la història perquè veig l’equip molt il·lusionat i amb una mentalitat molt ambiciosa. Crec que podem acabar de posar el colofó”, va dir en relació amb la final d’avui davant del Reus.

Sobre el partit va comentar que l’equip “ha fet un partidàs, tots els jugadors han fet un pas endavant amb la baixa del Nico”, i va reconèixer que “tinc la sensació que avui era el nostre dia. En els últims minuts, el que en altres partits ens sortia creu, avui ens ha sortit cara. Hi ha hagut tres o quatre accions que podien haver entrat perfectament, però no han entrat”.

L’infantil del Llista s’acomiada de la Minicopa davant del Barça (1-7)

L’infantil del Pons Lleida, amb Bruna Odina a les files, va quedar fora de la Minicopa al perdre ahir contra el Barça, el gran favorit, per un clar 1-7. Els lleidatans, que en el seu debut divendres van guanyar l’Alcoi per un ajustat 4-3, van aguantar amb el duel igualat durant els primers minuts, però el gol de Gutiérrez al 8 va trencar la igualada, confirmant el domini blaugrana, que sentenciaria amb quatre gols més abans del descans. A la final s’enfrontarà a l’Igualada, que va vèncer 4-5 el Calafell.