Mitja salvació del Hiopos Lleida, que guanya a la pròrroga a la pista del Granada

L’Hiopos Lleida va fer ahir un pas de gegant per allargar un any més el seu idil·li amb l’ACB. Els homes de Gerard Encuentra van sumar la vuitena victòria del curs al derrotar un rival directíssim com el Granada, i a la seua pista (82-85), trencant una sequera de gairebé cinc mesos sense guanyar lluny del Barris Nord. Un triomf que enfonsa el quadre nassarita, al qual ara deixa a dos victòries més l’average, i amb tres d’avantatge sobre el Corunya, que ahir va perdre el seu duel directe amb el Breogán i segueix cuer. L’Hiopos va guanyar un partit que se li va posar molt costa amunt, de fet gairebé el tenia perdut, però un triple gairebé in extremis d’Edo Muric va forçar una pròrroga, la tercera de la temporada, en la qual els lleidatans, aquesta vegada sí, van ser més solvents, liderats una altra vegada per Batemon i Bozic.

La victòria del Girona la vigília augmentava encara més la importància del duel d’ahir i la urgència dels dos conjunts, més exigent per als nassarites, que no podien permetre’s una altra entrepussada davant d’un rival directe. És per això que el duel va arrancar atropellat, amb atacs gens fluids i sense rebot defensiu per a cap dels dos. En aquest caos, el Granada va ser el que millor es va adaptar. Va anul·lar del tot Batemon, molt vigilat, i la producció de l’Hiopos va caure en picat. Prova de l’empanada que tenien els lleidatans ahir va ser que només van ser capaços d’anotar una cistella en joc en tot el primer període. Va ser una esmaixada de Hamilton superat l’equador del quart (12-6). La resta dels 12 punts van arribar des de la línia de personal, amb un 10 de 14. A més, les sis pèrdues i els sis rebots ofensius concedits van permetre als andalusos, liderats pels triples de Bamforth (2) i del debutant Silverio, tancar el primer assalt amb nou punts a dalt (21-12), un desavantatge que podria haver estat molt més ampli.

En l’arrancada del segon quart l’Hiopos va millorar prestacions i un parcial de sortida de 0-5, amb quatre punts d’un Bozic que començava a ser important, van obligar Pablo Pin a parar el joc (21-17). El quadre lleidatà continuava patint per anotar i només Paulí aguantava el tipus. Set punts del gironí van ajudar que el desavantatge no creixés més enllà dels sis punts (34-28), que va quedar reduït a tres (34-31, m.18) amb el triple anotat per Walden, el primer i l’únic en tota la primera meitat. Però una altra davallada lleidatana va permetre als andalusos arribar al descans dominant per dotze (43-31) i començar el tercer assalt assolint la màxima renda en tot el duel (45-32).

Va ser un altre quart per oblidar, en el qual l’Hiopos va sobreviure de nou gràcies als tirs lliures i a la brega de Bozic i, sobretot, de Villar, que van fer que el desavantatge es mantingués en dotze al final del període (59-47). Però tot va començar a canviar en l’últim assalt. Un parcial de 3-8 –els vuit punts van ser de tir lliure, sis dels quals de Batemon (51 de llançats per 24 del rival en tot el duel)– va obligar Pin a parar de nou el matx amb 62-55. L’Hiopos tornava a fer la goma, però aquesta vegada va completar la remuntada. A la producció de Batemon i Bozic es va sumar Paulí, amb un triple, i faltant 4:46 per al final els lleidatans van tornar a posar-se en avantatge (64-65), completant un parcial de 5-18 en poc més de cinc minuts. El Granada, que començava a acusar la pressió, va aguantar el cop gràcies al seu referent, Noua. 1:12 per a la conclusió, els nassarites guanyaven per cinc (73-68). Semblava missió impossible, però Batemon va fer el 73-70 i, després que Paulí fallés un triple per empatar, Muric, aprofitant un clamorós error local, al no cometre falta, va transformar un triple a quatre segons del final, forçant, a més, la personal.

Però l’eslovè no va anotar el tir lliure que hauria donat la victòria i el partit se’n va anar a la pròrroga. Després d’un inici de temps extra amb intercanvi de cistelles (80-80), un 2+1 de Villar va posar en avantatge l’Hiopos (80-83). Valtonen retallava distàncies (82-83), però Walden, amb dos tirs lliures més, va situar de nou els tres de renda a 21 segons per al final. Pin va demanar temps per a una última jugada que li va sortir malament, ja que Rousselle va perdre la pilota, però Batemon no va agafar bé la pilota en el contraatac i va permetre als nassarites gaudir de dos llançaments triples que ni Bamforth ni Rousselle van encertar. Se certificava així un triomf lleidatà que val mitja salvació.