SEGRE
Darío Giménez intenta una rematada a porta en una acció del partit d’ahir. - ANIOL MORAL

Darío Giménez intenta una rematada a porta en una acció del partit d’ahir. - ANIOL MORAL

Publicat per
REDACCIÓ

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La victòria és la millor medecina per superar una depressió esportiva. El Pons Lleida, que venia de perdre l’últim partit a la Lliga que va jugar a Alpicat el 22 de febrer (4-2), i diumenge passat a la final de la Copa davant del Reus (4-5), en un duel en el qual no va merèixer sortir derrotat, va aconseguir un triomf solvent davant del quart classificat, el Calafell (5-2), en un matx en què no va patir, que va encarrilar a la primera part amb tres gols que li van donar tranquil·litat i en què va acabar sumant tres punts de gran importància que li permeten ascendir a la classificació, en la qual ara és cinquè. La victòria davant del Calafell, en què va ser baixa el lleidatà Sergi Folguera a causa d’una sanció, és la millor manera d’obrir una setmana en què ha d’afrontar tres partits –Calafell, ahir; a la pista del Noia dimecres i, de nou a casa, diumenge vinent davant del Caldes–. Tot això abans d’afrontar la Final Four de la WSE Europe Cup, el 29 i 30 d’aquest mes a Igualada.

El Lleida, amb la baixa per lesió de Nico Ojeda, amb Darío Giménez afectat amb un cop a un dit i amb el Chino Miguélez amb un protector facial a causa d’una fissura a l’envà nasal que va patir a la final de la Copa el diumenge anterior, va començar a mig gas, com si encara tingués el cap en el torneig que es va celebrar al Calafell i en el qual va fer història al classificar-se per primera vegada per a una final de Copa. Però a poc a poc va anar a més i va començar a posar setge a la porteria del Calafell.

Si la tranquil·litat passava per avançar-se en el marcador, ho va aconseguir molt aviat. Una gran rematada de Nuno Paiva, en una passada de Tombita Torres, va suposar l’1-0 en el minut 6. Tombita va tenir el segon un minut més tard, abans que Jero García enviés la bola al travesser de la porteria defensada per Javi Sánchez, per recordar que el Calafell és el quart classificat i que havia vingut a posar les coses difícils als lleidatans.

Nuno Paiva a l’11 i Darío Giménez al 13, van tornar a bucar el gol sense encert, abans que el lleidatà Aleix Marimon llancés de nou la pilota al pal. Sí que va encertar Sebas Moncusí al minut 15 per marcar el 2-0 aprofitant una excel·lent passada de Jordi Badia, mentre que a dos minuts del descans i després que Darío Giménez fregués el gol, Fran Tombita Torres va firmar el 3-0 (23’) amb el qual va finalitzar la primera part.

El Pons Lleida va poder matar el partit tot just iniciar-se la segona meitat. Primer, després d’una targeta blava a Jero Garcia (26’) que no va poder transformar en gol Nuno Paiva. Sí que va marcar Antonio Miguélez, jugant en superioritat, per posar el 4-0 (28’).

Però el Calafell no havia dit la seua última paraula. Encara que primer va desaprofitar un penal comès per Miguélez sobre Escala, que va fallar Sergio Miras, al 36, el mateix Jero García va anotar el 4-1 amb un dur llançament des de la frontal de l’àrea, just després que Nuno Paiva tingués el cinquè en una doble ocasió, primer amb una rematada al pal (32’) i poc després amb un tir desviat (35’).

El Llista no estava disposat que el Calafell entrés en el partit i es va llançar a buscar un nou gol que el tanqués. Hauria pogut marcar Tombita en una contra (38’) i, en una altra pilota recuperada amb sortida ràpida, qui la va tenir va ser Darío Giménez (40’). Sebas Moncusí també va disposar d’una bona oportunitat al minut 42.

Els cinc últims minuts van ser més intensos del que es podia intuir pel clar 4-1 que assenyalava el marcador. Pero Ishak Bouda va donar esperances al Calafell pel 4-2 al minut 45. De tota manera, el Pons Lleida no va permetre que el Calafell s’acreixés més i, a falta de tres minuts, va aprofitar una doble targeta blava als jugadors tarragonins, primer a Jero García per una entrada i, tot seguit, a Jepi Selva per protestar, per sentenciar el xoc.

Així mateix, el llançament el va aprofitar Darío Giménez per marcar el 5-2 i, davant d’un Calafell que va jugar en inferioritat els dos últims minuts, va tancar una victòria tan important com necessària, abans d’afrontar, aquest dimecres, la visita a la pista del Noia, en la revenja de la recent semifinal de la Copa del Rei.

❘ lleida ❘ Edu Amat va destacar la importància dels tres punts, que mantenen l’equip a la zona alta. “Ha estat un partit estrany, amb un ritme atípic pel que és l’OK Lliga, sense que passessin gaire coses... La primera falta ha estat als deu minuts... Ha costat connectar, hem tingut la sort que les accions més clares ens han entrat i ens hem posat en el 3-0 a la primera part i hem sabut gestionar aquest resultat”, va destacar.

“Amb 4-1 hem tingut ocasions per rematar el partit, però s’ha pogut complicar i per sort no ha estat així i l’equip ha sabut gestionar els últims minuts, encara que ha sobrat precipitació. Però l’hem tirat endavant i són tres punts molt importants per seguir a dalt”, va dir.

Va reconèixer, d’altra banda, que, malgrat guanyar, la derrota a la final de la Copa continua present. “El mal sabor no ens el traurem, costarà de digerir, però teníem molt clar que ara ens venen tres partits molt importants a la Lliga i havíem d’estar molt concentrats. La Final Four està lluny encara. L’equip ha demostrat que hem fet un bon treball psicològic durant la setmana”, va assenyalar. Va destacar també que “no tenia cap dubte que l’equip reaccionaria. Som competitius, volem guanyar. Tenim fam a la Lliga i volem continuar enganxats a la part alta”.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking