ATLETISME
Trotallunàtics, deu anys corrent per pur plaer
L’entitat va nàixer sense ànim competitiu i ara també fa caminades i BTT

El grup d’amics que va fer la primera sortida el 2015.
“No podem parar, no volem parar.” Aquest és l’eslògan de l’Associació Esportiva Trotallunàtics, que compleix avui deu anys. Va nàixer un 27 de març del 2015 amb la finalitat de fomentar l’esport i la salut sortint a córrer en grup sense la pressió d’haver de competir i sense l’obligació de ser soci per apuntar-se a les seues nombroses activitats, tant de tipus solidari com social, que han organitzat al llarg de la dècada. “No teníem voluntat de ser un club. Érem un grup d’amics que vam nàixer d’un club, però al final vam haver de registrar-nos com a entitat esportiva al fer-nos grans. Ara mateix tenim uns 110 socis, però hem arribat a tenir-ne fins a 130”, explica Joan Carles Ramos, membre de la junta i un dels set cofundadors amb el president Jordi Figueras, Pere Domènech, Íñigo Montaña, Òscar Jiménez, Santi Bonet i Josep Tàsies. Aquests dos últims ja no estan al club, el nom del qual va sorgir dels seus inicis quan corrien de nit a l’estiu per fugir de la calor.
“Som un club una mica accidental perquè volíem sortir a córrer sense competir, però després vam fer moltes activitats solidàries”, apunta Ramos. I originals com la Trotacaragol, una prova sense ànim competitiu organitzada al costat de la Fecoll i que consistia a recórrer un itinerari de 16 km, amb sortida a l’Institut Gili i Gaya i final a la Seu Vella, que dibuixava la forma del gasteròpode símbol gastronòmic de la ciutat. El prefix Trota ha acompanyat totes les seues activitats, sobretot de tipus gastronòmic. Que si el Trotasopar, la Trotallonganissada, la Trotacalçotada o la Trotapernilada. “Amb la covid com li va passar a tothom es va interrompre la nostra activitat, però volem recuperar les accions solidàries”, admet Ramos. La mateixa entitat ha evolucionat. Ja no només surten a córrer, sinó que hi ha un grup que fa caminades i altres, sortides de BTT.
Avalats des del principi per Enginyers Lleida, que els patrocina, mantenen la modesta quota de 30 euros anuals. “Per això molts comencen sense ser-ne socis i acaben fent-se’n”, conclou Ramos.