Montserrat Puig Escuer

“Parlem de tu, però no pas amb pena.Senzillament parlem de tu, de comens vas deixar, del sofriment lentíssimque va anar marfonent-te, de les tevescoses, parlem i també dels teus gustos,del que estimaves i el que no estimaves,del que feies i deies i senties;de tu parlem, però no pas amb pena.I a poc a poc esdevindràs tan nostreque no caldrà ni que parlem de tuper recordar-te; a poc a poc seràsun gest, un mot, un gust, una miradaque flueix sense dir-lo ni pensar-lo”. (Miquel Martí i Pol)