Benedicte Mir Porqueres

L’enyorança, la nostàlgia, aquest enyor que arriba puntualment tots els capvespres quan muda la tarda... Aquell nus a la gola, aquella buidor a l’estómac que et recorda, permanentment, que ja no hi és...I el món continua endavant com si no passés res, com si no hi faltés ningú... I, amb el temps anirem omplint el buit... i ens farem a la idea. Sí, ha marxat.Enyorar és això, és això i molt més... T’estimem.La teva família.