Gemma Coloma Ribera

(28 - X - 1977 / 19 - IX - 2001)

Només potser la poesia, filla, pot intentar expressar d’alguna manera els nostres tristos sentiments. Després de vint-i-dos anys el nostre cor segueix trencat, com un mirall fet a mil bocins i cadascun d’ells és un record del teu curt i entranyable pas per la vida. Cada dia que passa pensem en tu, en la teua bondat, valentia i el teu somriure. Mirant els estels n’hi ha un que brilla més que els demés i ens agrada imaginar que tu ets aquella estrella inabastable, que sabem que perdurarà més que tots els records.Tard o d’hora tornarem a ser pols d’estrelles.