Gemma Coloma Ribera

(28-X-1977 / 19-IX-2001)

Vas viure tant de temps com el que ara fa que ens vas deixar, és injust. Després de vint-i-tres anys el nostre cor segueix trencat, com un mirall fet a mil bocins i cadascun d’ells és un record del teu curt i entranyable pas per la vida. Cada dia que passa pensem en tu, en la teua bondat, i el teu somriure. Mirant els estels n’hi ha un que brilla més que la resta i ens agrada imaginar que tu ets aquella estrella inabastable, que sabem que perdurarà més que tots els records.Que valenta que vas ser, Gemma!