La carabassa

Un dels ingredients més autumnals que podem trobar en mercats i botigues és la carabassa. I avui us en vull parlar una mica, perquè potser és una de les hortalisses que més joc ens poden donar aquests dies a les nostres cuines.

És el fruit de les cucúrbites, i va ser importat al Vell Continent des de les Amèriques durant l’època de la colonització. Aviat es va estendre per Europa, on bàsicament sempre l’hem cuinada en cremes i sopes. És un fruit de color taronja que apareix a finals de setembre i el trobarem tota la tardor i hivern, ja que es conserva molt bé en llocs freds i secs. Com a aliment és molt ric en minerals com el potassi, i també té força vitamines com l’A i la C; per tant, és un aliment molt recomanable en les fredorades típiques de l’hivern.

Quan pensem en una carabassa ràpidament l’associem a una crema, però el cert és que la podem utilitzar en moltes elaboracions.

Jo us recomanaria, si no ho heu provat mai, que l’escaliveu: ho podeu fer directament a les brases si teniu un foc a terra o la cobriu amb paper d’alumini i la poseu al forn a 200 ºC fins que estigui tova. Un cop la tenim cuita, la pelem i podem emprar-la per fer una bona crema de carabassa escalivada. D’aquesta manera ja començarem a fer la crema d’una manera diferent, per exemple. Però si us atreviu a provar coses noves i anar més enllà, saltegem una mica de ceba i all a la juliana i quan estiguin mig cuinats, hi posem la carabassa escalivada i la trinxem amb la forquilla i tenim un magnífic primer plat que podem acompanyar amb unes llesques de cansalada o bé podem utilitzar aquest trinxat per acompanyar alguna carn o peix.

Una altra elaboració: pelem la carabassa, en aquest cas us recomano una mica de paciència i utilitzar un bon ganivet perquè una de les característiques més empipadores d’aquest fruit és la duresa de la seva pell. La tallem a quadrats d’1x1 i d’aquesta forma, en un sofregit de porros i mantega hi posem la carabassa; la sofregim una mica i quan estigui daurada hi posem caldo de pollastre o verdures, el que us agradi més, i quan arrenqui el bull hi posem un arròs per fer-lo cremós –tipus carnaroli o arborio– i quan ho tinguem cuinat (compteu uns 15 minuts remenant de tant en tant) lliguem aquest arròs amb una mica de mascarpone, pebre negre mòlt i nou moscada.

Més elaboracions: la carabassa també la podem menjar crua, tot i que és una mica indigesta. Si fem unes làmines i després les tallem en juliana, com si quedessin una espècies de tallarines, les podem posar en vinagre i sal i podem fer un confitat senzill que pot amanir molts plats. Una proposta: posar en un plat una escarola ben neta amb uns filets d’anxova; fregir uns grans d’all amb oli i bitxo i ho posar-ho tot just al moment de servir. Podríem fer pàgines i pàgines amb receptes o elaboracions amb la carabassa com a protagonista absoluta o acompanyant de luxe. Per acabar, us proposo fer un toffee de cucúrbita: posem a daurar trossos de carabassa amb sucre en una cassola i quan estigui ben torrada ho ofeguem amb nata de cuina, la deixem coure fins que estigui tova i es pugui triturar. Ho refredem a la nevera i servim amb unes galetes i un gelat que ens agradi. Tindrem unes postres boníssimes i diferents.