Irresistibles croquetes

Fa poc es va celebrar el Dia Mundial de les Croquetes i per això avui farem una mica d’història d’aquest increïble plat d’èxit que des de fa molt de temps és un símbol de cuina ben feta i de valor afegit, perquè els nous restaurants bistronòmics que han aflorat com a bolets enmig de la tardor humida tenen èxit si el client hi troba una bona croqueta. La croqueta –com molts plats de la nostra cuina– ve de França. Ja les trobem en una recepta del 1691 en un llibre que va escriure el cuiner del duc d’Orleans, monsieur François Massialot. I és que la característica principal de la croqueta és el seu cruixir i d’aquí ve el seu nom. No eren, però, com les coneixem, amb beixamel. Per a Massailot eren boles de carn i espècies que empanaven i fregien. No és fins al 1733 que s’hi incorpora la salsa més famosa de la gastronomia. Aquí van arribar coincidint amb la Guerra del Francès El fet que la croqueta sigui tan irresistible és pel seu caràcter cruixent i cremós i el sabor tan intens que desprèn en un parell de mossegades. Recepta bàsica: 100 grams de mantega, 100 grams de farina per fer el roux i un litre de llet, que podrem aromatitzar amb el sabor de la croqueta que vulguem fer. Per exemple, a mi m’encanta infusionar un os de pernil i després fer el roux amb un bon pernil. Finalment, arrebossem amb ou i pa les boles que fem i les fregim en un bon oli neutre. La croqueta la podem fer del que vulguem. Sens dubte, les meves preferides a la ciutat de Lleida són de l’Aimia de gambes i curri vermell o les de calçot de la Gramàtica o les espectaculars de l’Estel de la Mercè.