Els peronets de Balaguer o els 'malparits'

Avui no és una Gastroteca malsonant, molts balaguerins i balaguerines sabran de què parlo al sentir aquesta paraulota associada a la gastronomia noguerenca. Cada any a mitjans d’agost i principis de setembre molts horts de la comarca conseven la llavor d’un pebrot petit i picant que, any rere any, planten i es torna a fer créixer. És semblant a un petit pebrot verd, que ens recordarà per mida els Padrons gallecs. Però és nítidament d’un verd més clar, més allargat i molt més ferm. Aquests fruits originaris de la planta Capsicum tenen origen a la Noguera des de temps immemorials, i pel seu sabor picant els podríem englobar dins de les espècies de xilis o bitxos, ja que tenen un sabor picant intens, amb una certa acidesa que els fa molt estimats o molt odiats. El seu nom comú és pebrot del Peró, encara que també se’ls coneix com a peronets.

Es mengen crus amb un bon rajolí d’oli o fregits. Sempre en aquesta època em ve la imatge de la Rosa Rúbies, mestressa de Cal Xirricló de Balaguer, agafant un xusco de pa, mullant-lo bé d’oli d’oliva verge extra i posar-hi dins un peronet obert i salat per menjar-se’l amb devoció.

I direu: i per què coi també els anomeno malparits? Doncs perquè és el malnom amb què es van batejar al restaurant Cal Xirricló de Balaguer, i no són pocs els clients i clientes que moltes vegades demanen que se’ls serveixi un malparit. Cada any, en les últimes fuetades de la canícula ponentina, arriben els peronets i es trien de manera que tots tinguin una mida similar. A posteriori, els envinagrem amb una solució de vinagre de vi blanc, aigua i sal durant un mes; i a partir d’aleshores ja tenim a punt els famosos malparits de Balaguer.

I si a Donosti tenen la gilda, el famosíssim aperitiu de piparra, anxova i oliva en honor al personatge de Rita Hayworth; a la ciutat comtal de Balaguer tenim els malparits, que són els peronets envinagrats, oberts de punta a punta, buidats i farcits de dues olives farcides, i entrellaçades amb un filet d’anxova. Finalment, un bon raig d’oli d’oliva, sempre verge extra, amaneix aquest aperitiu que acompanya cerveses, vermuts, refrescos i copes de vi. A Cal Xerricló s’ha convertit en un preludi perfecte per gaudir d’un bon àpat en millor companyia.

I per què el seu malnom? Doncs perquè és un repte rebre’l a la boca, perquè sempre ens sorprendrà, sigui per bé o per cridar: malparit! I és que cada peronet té el seu grau de picant, i com els del Padrón, trobarem peronets que no piquen gens i d’altres que directament convertiran la nostra boca en un infern. Així que, agosarats lectors i lectores de la Gastroteca, només cal que a partir de mitjans de setembre us deixeu caure per Balaguer i demaneu pel famós malparit.

I bon profit.