Fer el vermut

El vermut és una tradició que no sabem a quan es remunta en el temps, però un diumenge sense vermut no és tan diumenge. Aquesta tradició és, sense dubte, un més dels molts aplecs gastronòmics que es fan arreu del territori en dies festius per obrir la gana. Sobretot es fan els dies de primavera i estiu, tot i que els raigs del sol d’un diumenge fred d’hivern també conviden a arraulir-se a l’entorn d’una taula en una bona terrassa. No són poques les famílies que surten a passejar per treure’s la peresa del matí festiu i deixar per una estona l’escalfor de la llar per arribar-se a un bar i, talment com un exèrcit disposat a prestar batalla, agafar les taules i cadires buides del local escollit. Bars i restaurants que els diumenges s’atreveixen a obrir les portes per rebre una clientela que, de forma quasi religiosa, demana vermut, barreja, olives farcides i patates xips. Després, xino-xano, tornaran a casa per dinar i, amb una mica de sort, acabar de tancar la setmana amb una bona migdiada al sofà.

Abans no hi havia més vermuts que els de la casa, aquells que venien del Camp de Tarragona i que molts lleidatans acompanyaven d’una oliva punxada i una rodanxa de taronja, que al final es menjava quan encara quedava una mica de gel al fons del got. A voltes també l’estirava amb una mica de sifó (el sifó de tota la vida). Ara però, molts bars (sobretot bars) s’han apuntat a la tradició i ofereixen seleccions de vermuts d’aquí i més enllà. Moltes bodegues utilitzen els seus vins negres i blancs per elaborar les seves pròpies fórmules d’aquest amargant beure. Fet amb una amalgama de més de 30 espècies, herbes, arrels i flors diferents, entre les quals hi ha la que dóna nom a la beguda en la seva accepció alemanya: Wermut, que en català s’anomena absenta o donzell.

Avui en dia, tot i que la base és la mateixa, moltes fórmules disten del primer vermut original que s’atribueix a la ciutat de Torino, on nasqué i es feu popular a l’ombra d’una de les marques més conegudes arreu del món: el famós Martini.

No hi ha una imatge més dominical que el gotet de vermut, el preciós i retro sifó, un bol amb xips i la famosa barreja d’olives, escopinyes i altres closques de llauna amanides amb la també famosa salsa Espinaler o, senzillament, amb una vinagreta picant pujada de vinagre.

Cada setmana, som molts els que celebrem el nostre dia festiu amb aquest àpat que, si no es fa fora de casa com mana la tradició, també es pot fer a dins. Mentre els fogons fan xup-xup amb el dinar de festa, també ens fem el nostre vermut. De fet, tal com deia, el nom ha transcendit el fet i aquest aperitiu abans de dinar se’n diu fer el vermut. Després, tant és si prenem cervesa o un altra beguda. Així que, per favor, no deixin de fer vermuts i gaudir d’aquestes tradicions gastronòmiques. Per sort no van associades a un sol dia de l’any i en podem gaudir sempre, no només el diumenge. Aquell dia que volem fer una aturada al migdia i gaudir d’un breu moment especial, sigui sol o amb bona companyia.

A la fotografia, una altra forma de vermut, que obria un menú que vam crear a Cal Xirricló. Li dèiem: xips de patata, aire d’Espinaler, esfèric d’oliva verda, escopinya escaldada i un nitrocòctel de Negroni. Sinó, a Lleida ciutat tenen el Blasi, la Bodegueta, la Cuadra, la Casa del vermut, el Gilda, la Gramàtica del vermut i molts altres locals que s’escapen de la meva coneixença, establiments per gaudir d’aquest excel·lent acte gastronòmic i social.