Un regal de Nadal al paladar

Molts ja estem sotmesos a la voràgine nadalenca. Uns perquè som a l’ull de l’huracà, responsables i temerosos que tots els sopars d’empresa i de colles d’amics quedin perfectes ja que en un període breu de temps es concentra molta feina d’aquella que ens fa sobreviure al sector hostaler els propers mesos de recuperació del postapocalipsi del Nadal. D’altres sou plenament els protagonistes: reunions, grups de WhatsApp familiars, conferències multicanal per decidir àpats, distribuir tasques i organitzar en definitiva la logística –sobretot familiar– d’aquests propers dies de celebració orgiàstica del consumisme i de la tradició dels dies de Nadal.

Avui, però, us vull parlar d’un ingredient que poques cases del territori posen a taula, bé per desconeixement o bé per certa fòbia a menjar aliments que certament ens causen una mica d’aprensió. Us vull parlar de les garoines.

Aquesta menja exquisida no és sovint un recurs que trobem en aquests dies de parada de luxe a les llars d’arreu de la demarcació lleidatana. Segurament, estimades lectores i lectors, les haureu provat en algun restaurant de peix, com les que la Mercè Tomàs de l’Estel de la Mercè cuina des dels primers dies que el seu restaurant obrí i que ara mateix em fan salivar les papil·les gustatives, o les que s’obren per centenars al Carballeira des de –podríem dir ja– temps immemorials. Les garoines són uns equinoderms, que tots coneixerem pel nom d’eriçó de mar, que són molt preuats a les zones rocoses de la Mediterrània. Es pesquen en dies de fred, perquè del que ens mengem no és res més que les seves gònades sexuals, que formen un pentàgon de 5 meravelloses mossades plenes de mar i salitre que ens duen a l’èxtasi de Bacus.

Aquest Nadal aprofiteu per incloure un àpat original a les vostres taules, fàcil de preparar, a un preu prou raonable ja que estem en plena temporada i que només té el hàndicap de treure bé aquesta carn taronjosa, de consistència etèria, i que al paladar es fon perfectament. Durant tot l’any tenim aquesta carn en conserva (a preus elevats), però ara al Nadal que tenim la màniga ampla i la butxaca foradada, paga la pena destinar uns euros per regalar a cada comensal de Nadal aquesta bocinada de mar pur.

Sobretot compreu-la ben fresca, agafeu unes tisores fines i obriu per la part de la boca, fins que quedi perfectament tallada tota la part plana de l’eriçó, amb una cullereta de cafè en retireu les 5 parts vermelloses-taronja que hi trobareu, recollint-les amb compte, ja que són molt fràgils, i un cop retirades, netegeu bé tota la closca, i torneu a posar la carn tal com estava. Si voleu ser més gormands, podeu cobrir-la amb una salsa holandesa, o un amaniment de verduretes ben petitones, o per als més farts (com a la foto) farcir-la amb una carbonara clàssica i gratinar-les. Per acabar: buideu unes quantes garoines, i feu uns espaguetis a l’all, i just al servir hi poseu la carn excelsa de la garoina i teniu un àpat d’estrella Michelin a les vostres llars nadalenques.

I si no, com sempre us recomano, deixeu-vos seduir per l’encant d’una taula ben parada dels restaurants d’arreu del territori que si tenen aquest equinoderm a les seves cartes, de ben segur us duran a unes bones festes de Nadal. I, de pas, també aprofito des de la meva humil cuina de Cal Xirricló, estimades lectores i lectors, desitjar-vos un bon Nadal.