'Ffrexols' medievals

Al ‘Llibre de Sent Soví’, els ffrexols són preparacions que es fan amb farina i diverses matèries aromatitzants; són una variant d’una altra elaboració del mateix llibre, les resoles; i de fet son semblants en composició als creps. En llengua gallega es conserva una paraula i un plat, freixó, que probablement té el mateix origen, i es defineix com un tipus de filoa: truita molt prima de massa solta i de farina de panís, que s’acompanya de cansalada fregida.

Es mesclen herbes aromàtiques picades amb aigua, s’afegeix farina i es cou la massa obtinguda de la mateixa manera que les creps actuals. El resultat és un ffrèxol molt aromàtic, que es cobreix amb sucre o amb mel, i se serveix com a plat final d’un àpat…les herbes aromàtiques, molt utilitzades en l’època medieval, servien també per a facilitar la digestió del menjar. La recepta original del Sent Soví és de 1340. Jo l’he fet en forma de filoas, com una crep, i afegint a les herbes indicades el romaní.

I heus ací la recepta original.

”Qui parla com se ffa ffrexols.

Si vols ffer frexols, se ffa axí: Prim(pren) sàlvia e menta e ysop e sagurida e ruda e jurvert e ffanol e moritort e celiandre e comí tendre e matafaluga e altres bones erbes, de cascuna segons què’t serà semblant; e piqua-les totes encemps ffort he règeu. Puys ages fferina blanqua bé pessada (passada pel sedàs), e destrempe’n les erbes ab aygua, e fé’n resoles“

I la recepta de les resoles: “Si vols ffer resoles de paste […] se ffa axí: ages del grex qui’s ffa del porc dols (llard), que sia bel e net, e mit-ne en una paella ben neta. E aprés ages pasta levada forment (amb llevat), e destrempa-la ab un hou en un morter […] et mit-ne en una paella ab poc ffoch, e leva-la adés adés (de tant en tant) del ffoc, e gira-les a cap d’una pessa; e cou-les-hi ab poc ffoc entrò que sien cuites. Aprés trau-les de aquí, e mit-les ab un bel tellador. E mit-hi molt sucre blanc dejús e desús (damunt i davall), e done-les hom com pus calent tot hom a la ffi del menjar.