Tradició de Nadal centenària

Estimades lectores i lectors del Lectura; primer de tot vull desitjar-vos un bon any 2019 i sobretot molta cuina i bons aliments, que sens dubte són ingredients bàsics per a la felicitat. I tot i que molts ja estem en dieta hipocalòrica després dels farts de Nadal, no volia passar per alt un dels grans hits de la nostra gastronomia.

El passat dia de Sant Esteve es van vendre més de cinc milions de plaques de canelons. Xifra que sens dubte indica com són d’importants i tradicionals aquestes menges a les quals avui dia moltes famílies no dediquen ni un segon a preparar. Ho demostra el fet que any rere any el nombre de vendes de canelons preparats pels volts de Nadal s’incrementa exponencialment en cada campanya nadalenca.

Els caneloni (de la marca del gall dindi) varen arribar no fa pas més de 100 anys, i tot i que en aquest petit país nostre, de vegades sembla que fa mil·lennis que existeixen. Els canelons per Sant Esteve es deuen a l’il·lustre xef de la Maison Dorée de la ciutat de la llum.

El senyor Josep Bosch Pompidor fou xef d’aquesta casa parisenca que va decidir establir una sucursal d’aquest restaurant a la ciutat comtal. L’any 1903 obria aquesta casa de menjars, fet que suposà una revolució a la classe burgesa de la Barcelona del segle XX. Allí es feien desfilades de moda directament de les cases d’alta costura de París i sobretot va ser reconeguda per tots els barcelonins d’alt llinatge, pels famosos caneloni a l’estil Rossini que s’hi cuinaven tal i com es guisaven als fogons de la seva seu de París. Aquesta recepta es va anar adaptant a paladars menys selectes, ja que es van començar a cuinar només amb el pollastre i altres ingredients menys elitistes i no fou fins que el senyor Bosch Pompidor va parlar amb en Ramon Flo, creador de la marca El Pavo, que es començaren a fer famosos.

Aquest emprenedor barceloní feia pasta des del 1898, i l’any 1911, impulsat per la necessitat del xef de la Maison Dorée de Barcelona de tenir plaques de canelons que no fossin importades, va gravar i crear les conegudes plaques de canelons d’aquesta marca. Ben aviat, els canelons del restaurant barceloní varen ocupar les taules de moltes cases de la capital que volien tenir a les seves llars els famosos canelons que degustava la gent benestant de la ciutat comtal.

Finalment, el dia de Sant Esteve de l’any 1915 (es diu), el Gremi d’Oficis de la Ciutat de Barcelona va decidir, durant l’ofrena que es feia al seu patró a la catedral barcelonina, canviar l’àpat d’arròs i restes del dia de Nadal pels famosíssims canelons de què hom parlava. I aquí neix la tradició i a la vegada llegenda dels canelons de Sant Esteve que moltes famílies avui dia encara mengen complint rigorosament amb una més de les moltes tradicions nadalenques.

No oblideu però que els canelons són un homenatge a la tradició, a la cuina tranquil·la i amable i que fan família i omplen de goig i celebració. No només els dies de Nadal, sinó que una bona salsa beixamel o Aurora (beixamel amb salsa de tomàquet) i un bon gratinat de formatge emmental, i un bon caneló ple de farsa dolça, suau i harmoniosa de pollastre rostit ens duran fàcilment a l’èxtasi del bon menjar tots els dies l’any ha començat i dels propers que començaran.