Petites mossegades dolces

En aquest art que és la gastronomia (i si sou seguidors d’aquesta secció del Lectura l’afirmació que us acabo d’anotar és una petita provocació que no continuaré discernint)ja fa molt de temps que els finals en restaurants de l’anomenada cuina moderna o d’avantguarda són de traca i mocador.

Molts haureu sentit anomenar l’expressió petit fours o mignardisses que no són res més que petites obres d’art mastegables que vesteixen els àpats de la nova cuina que es fa a molts restaurant d’arreu.

El vocable prové del francès, literalment es pot traduir per “petit forn”, i el seu sinònim gastronòmic, el preciós mot mignardissa, vol dir quelcom delicat, petit, lleuger i refinat. Lèxic que descriu perfectament el que són: petites porcions de pastissos i dolços que en la gastronomia actual s’han significat com una secció destacada en la producció de moltes cuines professionals. Molts xefs de pastisseria (que són els encarregats de produir-los) fan autèntiques mossegades de plaer que aporten un final dolç inigualable als àpats i que constitueixen el final perfecte d’un dinar o sopar. De fet, abans que aquestes petites mossegades adoptessin un paper protagonista –sobretot als anomenats “menús degustació”– pels pastissers francesos era una manera d’aprofitar al màxim totes les receptes que elaboraven, i amb les restes que els quedaven feien petits pastissos que amb les darreres fuetades del calor dels forns els coïen per què si no aguantaven la temperatura del forn a ple rendiment. Per això s’han erigit com tota una catedral en la cuina actual, i és ben fàcil que dins d’un “menú degustació” s’acompanyin els cafès, les infusions i els licors amb miniatures de molts dolços habituals, i que en un pas més enllà, podem trobar tota una cuina en miniatura que fan les delícies dels paladars més dolços. Petits marshmellows, torrons, pastissos, brioixeria, gelats, pegadolces, llaminadures, caramels, galetes, polvorons, i tot aquell dolç que se us pugui ocórrer es redueixen a una petitíssima escala que ens permet agafar-los amb els dits i fruir d’aquella dosi necessària o addictiva de sucre que en un àpat d’aquestes dimensions sempre ens és necessària. Una microcuina, com diu un amic amant d’aquests petites mossegades que avui dia estan carregades d’art, intenció i objectiu. Només deixeu-vos seduir per aquestes petites gormanderies i proveu de fer-ne a casa, és divertit, sorprenent i si no, paga la pena gaudir algun dia (si aconseguiu la reserva, penseu-hi cada primer de mes a connectar-vos-hi) el carret de petits fours (petifús, es pronuncia) del Celler de Can Roca, on es mostra a la perfecció la intenció d’aquest petit gegant plaer.