Promeses gastronòmiques

Avui, lectores i lectors, hauran passat set dies des que vam conèixer els resultats de les eleccions europees, municipals, autonòmiques i del Conselh d’Aran. Això vol dir que una part estareu contents i d’altres no estareu satisfets perquè segurament haureu dipositat les intencions de vot en un organització que no haurà acomplert els objectius marcats per vèncer. No sé si llegiu els programes electorals dels partits però suposo que, de forma generalitzada, busquem dins de la nostra ideologia i pensem quin partit ens representa més en la nostra essència i a partir d’aquí emetem el vot.

A mi em passa, molt sovint, que no hi ha un partit que representi en una part global la meva visió política (i desconfieu d’aquelles persones que diuen que són apolítiques) i quan he d’emetre el vot escolto els debats (si es poden escoltar en la seva normalitat, perquè darrerament entre candidats presos i persones maleducades es fa molt difícil poder dirimir en un debat les posicions pròpies de cada partit en temes que importen a la ciutadania. La majoria de persones que estem dins del sistema tenim una visió crítica, subjectiva i pròpia de com millorar les coses encara que moltes vegades el discurs es traci en la línia argumental del paternalisme i “de vosaltres feu cas de la gent que en sap”. Sort que ja no som uns incrèduls.

Tota aquesta reflexió ve a la part d’un fet objectivable. El PIB espanyol està sustentat en un 11,8% per l’economia que genera el turisme i la restauració, i el 12,8 % dels llocs de treball de l’Estat espanyol tenen origen en aquest sector, segons es desprèn d’un estudi publicat per l’OCDE.

Jo, com un dels treballadors d’aquest sector, professional amb més de 10 anys de trajectòria, vaig decidir que observaria què en diuen els partits polítics amb representació en les darreres eleccions europees de 2015.

La sorpresa fou màxima. No hi ha cap objectiu o promesa electoral que doni resposta des de les institucions europees a un sector tan estratègic per a l’economia estatal. Només alguns partits (PSOE, ERC, Unides Podem i Junts x Catalunya) mencionen de passada aquest sector quan es parla de promoure i millorar les ajudes al sector de la ramaderia, pesca i agricultura per tal de respondre als reptes ecològics i en d’altres com els partits catalans, que sí que es menciona la dieta mediterrània, per aconseguir una fita de millora de la salut. Però cap objectiu polític per traçar una política europea pel sector del turisme i la restauració.

Aquestes nul·les promeses electorals per al sector del turisme i la restauració desemparen unes persones que haurien de configurar un objectiu estratègic a llarg termini. Un capital humà que es deshumanitza treballant i que alhora s’està formant a moltes persones perquè puguin viure i créixer en aquest món i no podem desaprofitar-ho. De moment, el Pirineu lleidatà tindrà una nova Escola d’Hoteleria i Turisme a Sort i totes les empreses, incloses les del sector turístic, han de dur un control dels horaris dels seus treballadors. Mica en mica, millorem. Però molt de mica en mica. Només ens queda ser exigents amb la nostra classe política i no oblidar que ens representen a cadascuna de les persones que habitem l’Europa continental.