Capítol 2 - Caragols

A la llauna, a la brutesca, a la graella o bullits i acompanyats amb salses com allioli, vinagreta o tomata. Però també els podem cuinar amb salsa, a la cassola, amb pernil o cansalda, amb samfaina... El caragol forma part de la cuina tradicional catalana i, no cal dir-ho, de les nostres terres, on cada any l’Aplec rendeix homenatge al nostre gasteròpode insígnia. Però no hem descobert res de nou: a la prehistòria ja se’n menjava. Abundants i fàcils de trobar, van ser un dels primers aliments de la humanitat. Els romans, fa dos mil·lennis, també n’eren grans consumidors. Gràcies a Plini el Vell, sabem que a la Gàl·lia fins i tot hi havia vivers on els engreixaven amb farina i vi perquè fossin ben saborosos. Més endavant, el caragol va caure en desgràcia: els àrabs els consideraven animals repugnants i a les corts europees només es menjaven en cas d’extrema necessitat. El caragol va desaparèixer de les taules europees. De totes? No. A casa nostra seguien sent apreciats, però fins a l’època moderna no van fer de nou el salt de la cuina de subsistència a l’alta gastronomia.

Entre els caragols, també hi ha classes: gairebé tots es poden cuinar, però el rei indiscutible és el caragol bover, seguit del vinyal o el de Lluena, l’únic amb certificació ecològica de tot Catalunya.

Laura Roncal Sans ens mostrarà el cantó dolç del caragol amb una recepta de pa i bombons, mentre que la Carla Carrasquer Collado elaborarà un tàrtar de caragols amb allioli i patata trufada.